La construcció del nou Estat és una oportunitat única per construir un model català de relacions laborals transparent, de col·laboració i concertació. Un model que garanteixi la participació de tothom en els beneficis socials i en l’eradicació de l’exclusió social en la distribució de la riquesa. La legislació laboral de la república haurà de garantir el diàleg social i la concertació, la democratització de la presa de decisions a l’empresa, corresponsabilitzar els treballadors en la bona marxa de l’empresa i introduir flexibilitat en l’organització i la seguretat en el treball. En el terreny de la democratització econòmica, seria desitjable caminar en la direcció d’un model de gran corresponsabilitat empresari-accionista-treballador, en el qual els sindicats formin part dels consells d’administració de les grans empreses.
Fa un any, en plenari extraordinari, decidíem l’organització municipal de l’Ajuntament de Terrassa. Gràcies al nou equilibri de forces dins el Consistori, i per primera vegada, aconseguíem que l’oposició designés alguns dels membres dels diferents organismes on l’Ajuntament té representació.
Penso que el nostre pas per les administracions ha de servir per canviar les coses, per transformar. No per haver fet les coses sempre d’una manera vol dir que sigui l’única manera de fer-les. Intentar avançar (no sempre és possible) en la direcció del que defensem en el nostre ideari crec que és una obligació.
Com deia, un tema pendent des de fa molts anys és la presència, l’apoderament dels treballadors en els òrgans de govern d’empreses i consorcis públics. Aquest mes de juliol hem nomenat com a membre del consell de govern del Consorci Sanitari de Terrassa el president del comitè d’empresa. En altres paraules, per primera vegada, un representant dels treballadors formarà part del consell de govern d’una de les organitzacions sanitàries més importants de tot el país. Cal aclarir que aquesta designació no vol dir que el comitè d’empresa formi part oficialment del consell de govern del consorci, això no és possible. Això vol dir que l’oposició de l’Ajuntament de Terrassa, a proposta inicial d’ERC i ara de gairebé tota l’oposició i amb l’abstenció del PSC, PP i Convergència, sacseja les estructures preestablertes i cedeix una cadira del consell de govern als treballadors. El president del comitè d’empresa formarà part del consell de govern, representant l’Ajuntament de Terrassa i, per extensió, els terrassencs i terrassenques. Segurament no és la millor manera de fer-ho, segur! Hem d’aprofundir a normalitzar i estructurar aquesta decisió però és un primer pas per fer visible com pensem i volem que siguin les coses.
Seva serà la tasca de dirimir els equilibris entre ambdues responsabilitats, no li serà fàcil. El consell de govern no és una taula de negociació laboral, cert! Però no ho obviem, tampoc. Una de les raons clau per escollir el seu nom com a representant nostre és per apoderar la visió dels treballadors al màxim nivell d’una organització de servei públic determinant. I, per entendre’ns, un gran repte comporta una gran responsabilitat. I, ni que sigui com una de les veus designades per l’Ajuntament, aconseguim que un representant dels treballadors pugui estar en una posició on estigui plenament informat de l’esdevenir de l’organització i participi en les decisions que s’hi esdevinguin.
En un moment on els representants del nostre país es trenquen les banyes per trobar camins per assolir impossibles, petites grans gestes com aquesta designació ens han de fer recordar que qui vol canviar les coses pot trobar la fórmula de l’èxit.
Tota la sort i encerts al Xavier Lleonart. Qui sap? Potser a Terrassa i a través del consorci aconseguim demostrar la necessitat de dotar de veu els treballadors als òrgans de govern d’altres empreses públiques. Seguim!
L’autor és portaveu del Grup Municipal ERC-MES
