Terrassa

“He estat al lloc adequat en el moment adequat”

Com es va iniciar en el món de la música?
No és que em plantegés iniciar-m´hi, és una cosa que sempre ha estat present a la meva vida. Recordo ser petita i tocar, cantar, escoltar música amb els pares i els quatre germans.

Però sí que ha encarat la seva vida a fer una carrera musical.
Sí. Primer vaig anar al Conservatori de Terrassa, després vaig estudiar dos anys de piano clàssic a l´Esmuc i després vaig tornar a fer proves d´accés al mateix centre i vaig fer tota la carrera de cant.

I com ha arribat fins a on és ara?
Treballant molt i estant en el lloc adequat en el moment adequat. Tot va començar a l´Esmuc amb el projecte de final de carrera del Pau Figueres, el guitarrista amb qui to-co normalment. Ell va fer un projecte sobre Toti Soler i em va demanar que cantés un parell de cançons. Justament el dia del concert hi havia el Toti, em va sentir, li vaig agradar molt i em va trucar per cantar en un disc. I arran d´això m´han anat sortint totes les altres coses.

És difícil ser filla, neboda i germana d´artista?
Crec que és molt positiu. Penso que ser músic en una família on no n´hi ha cap sí que ha de ser difícil perquè pot costar d´entendre tot plegat. Ara, sí que és veritat que potser hi ha més pressió perquè saben quan t´equivoques i t´ho di-uen. No és com la resta de pares que facis el que facis els semblarà perfecte.
Però m´ho prenc com una cosa positiva.

S´ha sentit mai identificada amb alguna lletra que hagi cantat?
Amb gairebé tot el que canto intento buscar què hi ha de mi, encara que no sigui meu. Si no, crec que seria molt fals. Quan canto vull que la gent hi pugui veure una part de mi i alhora una part d´ells.

La poesia és una part molt important del que ha fet fins ara…
És una cosa que m´ha sorprès molt perquè no hi havia entrat gens. Va ser conèixer el Toti i hi vaig entrar de ple. I és una cosa que m´ha enriquit molt, tant com a cantant com a compositora. Després també n´he fet molta amb el Toni Xuclà. És una cosa que ha format part de tota la meva carrera.

Quines diria que són les seves influències musicals?
Moltes. Al viure en una casa on sempre s´ha escoltat música i molt diversa tot el que he anat escoltant m´ha influït molt. El meu pare escoltava sempre fados i el meu avi, havaneres. I estudiar a l´Esmuc m´ha fet trobar amb moltes disciplines diferents. I actual, el Toti i el Toni, perquè m´han dut a fer coses que per la meva edat i trajectòria no em tocaven, com estar al Palau de la Música quan van donar el Premi d´Honor de les Lletres Catalanes al Raimon o a la Diada de l´11 de Setembre del 2013.

De fet sempre ha anat de la mà de grans artistes. Com ha estat crear el seu projecte propi?
Molts nervis. El fet d´haver de prendre tu totes les decisions és el que més costa. A més mai havia compost, sempre n´era la intèrpret. I també passes nervis. Però és una cosa que t´atrapa i ara m´hi sento de gust, tot i que per a mi no és tan fàcil com cantar versions.

Ha comentat en ocasions que se sent més intèrpret que res. Es veu com a compositora?
Em costa encara. Sí que és veritat que he fet un primer disc i que, de cançons, n´he fet però amb el que em sento supercòmoda és cantant cançons d´altres, perquè m´encanta.

Com definiria aquest disc?
És un disc molt personal on explico la meva vida i que serveix per dir: d´acord, si voleu conèixer qui és la Gemma Humet, aquí ho podeu fer.

Per què “Si canto enrere”?
He hagut de tirar la vista enrere i buscar entre apunts i llibretes que tenia de fa molt temps per poder explicar les històries que jo volia explicar. Què m´ha passat, què he viscut, què tinc ganes de dir…

Si hagués d´escollir una cançó, quina seria?
És molt difícil perquè cada una té tanta part de mi… El conjunt és la meva vida. Potser les que són més recents em toquen més. Per exemple “El noi de les places buides” o “Les lleis del teu cos”.

Com valora el Premi Enderrock pel seu primer disc?
És una d´aquelles coses que fan molta il·lusió i que no m´esperava perquè no faig potser el tipus de música que penses que pot gua-nyar aquest premi, perquè no és massa comercial ni un producte de masses. A més era el meu primer disc i no havia compost mai i que s´endugui un premi em fa molt feliç. M´ha donat ganes de continuar fent això. 

To Top