A aquestes alçades de la pel·lícula, fer un escàndol moral de la qüestió de la nuesa fa més riure que plorar. Dit d’una altra manera, ja és més una qüestió de costum, de comoditat -dels que van nus o dels que han de compartir l’espai sense anar-hi- i, en darrer terme, de gust. Una altra cosa és que des d’una banda i de l’altra se’n faci un tema de combat ideològic, una causa de lluita social, a favor o en contra. Combats com aquest, és a dir, contra molins de vent immòbils -guerres cridaneres contra ningú, guerres de paper per guanyar espais mediàtics o com vulguem dir-ne- n’hi ha a dojo, perquè sempre hi ha qui en treu molt rendiment amb un cost molt baix. L’enquesta que va fer aquest diari dissabte passat sobre el tema només podia sorprendre per la naturalitat amb què tothom s’agafava la proposta de dedicar un temps per als partidaris de la nuesa a les piscines municipals. Vull dir que ningú no en feia qüestió més enllà, com deia, de la comoditat o el bon gust. I, de fet, la major part de ressò a les xarxes va ser per fer-hi broma, amb alguns grans èxits com els que sempre aconsegueix Jaume Aulet amb els seus "garrotuits" diaris.
En canvi, la qüestió de la reserva d’un espai segregat -en aquest cas, a unes hores i dies de la setmana a partir de l’estiu vinent- per a determinats grups socials ja és una altra cosa. Aquí, el que m’ha sorprès és el suport que han donat pràcticament tots els grups municipals a la proposta de la regidora de la CUP. Això ja no va de nuesa, ni de masclisme, ni de sexisme, ni de valors naturistes. Això va de si es considera que a l’espai públic s’han de trobar unes normes de convivència que evitin la segregació per raons ideològiques -polítiques, religioses, paracientífiques o les que siguin- o no. És a dir, si es considera que la multiculturalitat s’ha de traduir en un espai públic dividit. Si és que sí, ja ens podem anar preparant per a altres demandes d’ús específic que tindran tot el dret a ser escoltades i acceptades. Per exemple, donant un temps per al bany seguint restriccions religioses d’indumentària, bé sigui només per a un determinat sexe i per portar més roba del que és costum. Igualment, caldrà revisar codis d’higiene fins ara generalitzats, usos dels vestidors i altres.
Tot això no són qüestions menors. Implica la defensa d’un model o altre de societat i, en particular, d’ús de l’espai públic. I té conseqüències rellevants per al futur, en la mesura que afavoreix el compartir-lo o la possibilitat de fer-ne usos exclusius, diferenciats i, en un cert sentit, "privatitzant-lo". Imaginem, posem per cas, que una escola només de nenes d’un orde religiós conservador demana un temps a la setmana per fer natació escolar amb uns criteris de moralitat molt estrictes. Què li direm? L’acceptació dependrà només de si la seva ideologia encaixa amb la nostra o, més concretament, amb la de la majoria del govern municipal?
Francament: no estic segur que l’espai públic hagi d’acollir aquesta lògica de la segregació per raons d’ideologia. Però és obvi que per això votem uns polítics que tenen el dret i la responsabilitat de decidir quina societat volen que tinguem en el futur. La qüestió a debatre no és la nuesa, doncs. És quina concepció tenim de l’espai públic.
La nuesa és més una qüestió de costum, de comoditat -dels que van nus o dels que han de compartir l’espai sense anar-hi- i, en darrer terme, de bon gust
