Cada cop que una massacre irracional de persones ens toca el cor del primer món (aquest cop a Niça), es posen en marxa uns mecanismes prefabricats i controlats pel poder més cínic i hipòcrita que mai s’hagi conegut. Els executors d’aquests maquiavèl·lics missatges, en forma de valoracions i pseudo-anàlisis intencionades, són executats impunement pels seus representants més fidels i servents, els caps d’Estat, governs, polítics i un exèrcit de pseudoespecialistes que brollen pels mitjans de comunicació, com a bolets, per donar el mateix missatge buit, que res afegeix a la comprensió del fenomen, molt menys ataquen el problema de fons, ja sigui perquè es deuen a qui els paga o per la pròpia complexitat del problema.
Ens ve a dir que Occident és la veritat absoluta, nosaltres som els bons, els altres són dolents, terroristes, extremistes, plens d’odi visceral i l’islam és una religió basada en la violència (que dolent que és oblidar la història…).
Presenten la realitat oficial amb un maniqueisme inalterable. I tu, ciutadà, ciutadana, o estàs amb nosaltres o ets un sospitós (islamista, radical, violent, anarquista, antisistema€).
I a qui beneficia o què beneficia aquesta explosió indiscriminada de violència? Doncs el poder que manipula les emocions i aquest sentiment tan humà i irracional, a la vegada, de l’odi, la ràbia i la impotència, per reforçar les polítiques neoliberals de retallades salvatges, més repressió i més salvatge, retallant impunement els drets humans i les llibertats i aixecant murs i més murs. Contra l’enemic tot s’hi val! Es digui jihadista, islamista, palestí, anarquista, negre, refugiat… moro, o amb noves accepcions com la que s’acaba d’inventar el ministre de l’Interior francès per al culpable dels assassinats de Niça€ “un terrorista exprés”! Quina hipocresia més indignant!
I mentrestant una anàlisi pausada, tenint en compte la història, l’economia i els interessos d’un sistema cruel, com el capitalisme (en la seva forma neoliberal), queda oblidada perquè no interessa que la gent pensi i reflexioni sobre que el món està en guerra permanent, des del segle XVIII, quan fracassa el Renaixement, el moviment que ens havia de portar de ple a l’Humanisme, i la industrialització progressiva i els avenços de la ciència fan que l’ésser humà es torni cada dia més egoista i ambiciós per poder controlar l’economia, el diner, el pensament, la terra i la gent€ I sempre utilitzant l’eina de la violència, en totes les formes possibles.
Només per citar un dels nombrosos fets històrics que ens en fan còmplices: quant haurem d’esperar perquè tres dels més grans criminals de guerra -Bush, Blair i Aznar- s’asseguin a la banqueta del Tribunal Penal Internacional? Per haver provocat l’assassinat de més de 500.000 persones a Iraq? Per no parlar dels bombardejos sobre població civil que estan fent governs com el de França, Rússia, i EUA sobre Síria? O les vergonyes de presons com Guantánamo. Etcètera, etcètera.
Quan serem capaços de sortir d’aquesta informació manipulada que ens manté passius, deshumanitzats i al servei de ments tan cíniques? Per què arribem a creure’ns pseudoveritats oficials que diuen que l’enemic són quatre bojos, histèrics, manipulats per la religió o altres ideologies? I què passa amb les dictadures d’Aràbia Saudita i del Golf Pèrsic, propietàries de l’or negre i que de forma impune venen i compren armes perquè segueixi la massacre? Ah! Sí, home..! És que aquests països són aliats de les grans multinacionals americanes i europees! I aquí el que val són els diners i no una foto cruel d’un nen mort als carreres de Niça o de Beirut amb una nina al costat? I nosaltres ens ho creiem! I a sobre, d’això, els criminals de coll blanc en diuen geoestratègia, o sigui terrorisme d’Estat! Com podem permetre que la gent segueixi morint impunement als nous camps de batalla del segle XXI (carrers, cases, presons, camps de refugiats, escoles, hospitals…) i que les grans multinacionals segueixin augmentant els seus beneficis de “guerra” a les borses de tot el món? O és que preferim viure amb la ceguesa permanent, com va escriure el gran mestre José Saramago en l’esplèndida obra “Ensayo sobre la ceguera”. Si és així, ja sabeu el final que ens espera.
L´autor és advocat/ activista pels DDHH i socials.
