El més interessant del Brexit és que fa quatre dies semblava impensable i ara és una realitat amb data. A finals del 2018, Gran Bretanya tallarà el cordó amb la Unió Europea i des del gener del 2019 farà el camí pel seu compte. Un camí, per cert, no tan diferent del que ja feia, tota vegada que tenia una mena d’unió a la carta, que va aconseguir justament per evitar que se n’anés. El dia abans del referèndum britànic, s’havia de triar entre l’abisme i la còmoda i càlida continuïtat. Una setmana després, tot era criticar els britànics per estúpids, xenòfobs i populistes, ignorant descaradament que el fonament de la democràcia és el vot del poble. I ara, de mica en mica, la idea del Brexit esdevé una realitat acceptable, gestionable, assumible… Amb data aproximada de sortida. És la solució a tots els mals? No. Quedar-se és la solució a tots els mals? Tampoc. I aleshores? Doncs res, el de sempre, política, diàleg, confrontació, forjar majories… I ja veurem què passa. Europa queda tocadíssima, d’aquesta. I Gran Bretanya, per Londres i per Escòcia. I Espanya, de passada. No hem tingut encara temps d’assimilar-ho, però tot ha canviat. Deien que a fora d’Europa feia molt fred. I a dintre? Res, ara resulta que hi fa un fred germànic… I a fora o a dintre d’Espanya? Quanta calor o quant de fred farà? El món es recompon, evoluciona, s’adapta, es trenca, es reconstrueix… Europa ha fracassat políticament, però el món que es dibuixa apareix amb nous equilibris possibles, noves oportunitats, noves estratègies… Espanya, com Catalunya, segueix perduda en el món del passat, però hi ha forces i tendències que apunten cap a coses noves, que experimenten, que no es resignen a l’immobilisme ni al patriotisme "de brotxa gruixuda". Seguirem estant a Europa, però Europa no serà el mateix i, sobretot, ha cremat el seu mite, el seu ideal. En aquest context caldrà pensar si marxar cap a on o quedar-se cap a què, guanyant o perdent què i calculant què s’arrisca en cada cas. L’exemple britànic i escocès, les forces que allibera, seran una referència constant els propers anys…
