El TOP era el “Tribunal de Orden Público” en temps del franquisme. S´encarregava, bàsicament, de triturar (amb la llei a la mà, per suposat) qualsevol forma d´oposició, de dissidència, de crítica€ La seva funció era castigar els “antisistema” de l´època. La llei, en aquest país tan legalista i tan poc democràtic, és sempre una cosa morta i dura. Òbviament, al franquisme hi havia lleis, i la policia i la justícia s´encarregaven de fer-les complir. L´eina dura, la trituradora, era el TOP. Una mica de wikipèdia pot ajudar a fer-se´n una idea, per a aquells als quals això els soni a prehistòria€ Però potser no és tan vell ni està tan superat el concepte de “tribunal polític”. Ara mateix tenim uns quants casos que s´hi assemblen€ El dels tuits de Guillermo Zapata, a qui una part de la justícia busca fins a passar-lo per la pedra. El dels titellaires empresonats brutalment per “enaltiment del terrorisme”. I ara el cantant de DefconDos, també per uns tuits imbècils en els quals es quedava ben de gust i barrejava conceptes que no tenen res a veure. El terrorisme és la gran excusa per combatre la llibertat d´expressió i fins i tot la llibertat d´imbecil·litat. Vés amb compte amb el que dius, no sigui que t´acusin de complicitat amb el terrorisme, d´humiliar les víctimes o de qualsevol altra exageració. Clar que hi ha excessos i animalades, especialment a les xarxes. I clar que d´alguna manera cal aturar-les o almenys limitar-les, amb moderació i delicadesa€ Però no tot és terrorisme, ni de bon tros. Ens estan ressuscitant els delictes d´opinió, ens estan ressuscitant el TOP, amb la llei a la mà, amb l´excusa de lluitar contra el terrorisme. Franquisme pur, amb totes les lletres, però disfressat com sempre de legalitat: la llei és la llei, clar que sí. I, si no, sempre queda allò tan solemne de “l´imperi de la llei”, que ja sona a cosa dura que et pot caure algun dia al cap, però mai, mai, mira tu quines casualitats, al damunt dels que estan per damunt de la llei. George Orwell tenia una paraula per a això: “crimdepensa”. Però no és futurisme. És pur franquisme. I a Espanya sempre torna, sempre. Perquè mai no el vam enterrar. En sentit figurat, per suposat, no fos cas que algú s´ofengui…
