L’àmbit del transport i la logística es recupera d’ençà que millora l’economia. L’augment de la demanda interna ha contribuït a fer més pròsperes les perspectives d’un sector que ara busca donar un servei cada vegada més ràpid al client que compra a la xarxa.
Aconseguir que la fruita, la carn, el peix i les verdures arribin al mercat d’abastaments o bé a la botiga de la cantonada en el temps previst. Portar materials per a la construcció fins a la zona que està en obres, gasoil a les benzineres o a les cases quan ve l’hivern. O, ara que som a l’era d’internet, dur la compra que hem fet a distància fins al nostre domicili. Són algunes de les funcions del sector del transport i un que n’està associat, el de la logística, és a dir, la planificació i gestió dels fluxos de mercaderies.
Aquest àmbit econòmic i empresarial genera el tres per cent del Producte Interior Brut d’Espanya, segons l’Observatori del Transport i la Logística, Otle. Es tracta d’un sector estratègic al qual les empreses destinen una mitjana del sis per cent de la seva despesa total, segons indica el mateix observatori.
A més, aquest sector és molt sensible a qualsevol canvi que es produeixi a l’economia. La forta davallada que l’activitat de la construcció va patir als anys més durs de la crisi va causar, per exemple, una important recessió de l’activitat del transport i la logística. Molts transportistes autònoms van decidir deixar la feina, senzillament, perquè va desplomar-se el volum de mercaderies que havien de desplaçar. La roda de l’economia anava massa lenta.
Recuperació
Ara, però, la situació ha canviat. Ja ho va fer l’any 2014, quan aquest àmbit econòmic va créixer un 1,8 per cent en comparació amb 2013, segons l’empresa Informa D&B. L’increment va ser tímid, encara que significatiu, ja que va representar un punt d’inflexió en la tendència negativa dels darrers temps.
La recuperació sectorial va confirmar-se el 2015. I, avui, ja al segon semestre de l’any 2016, ens trobem amb què un de cada tres llocs de treball que es crearan aquest estiu tindran a veure amb la logística, segons l’organització empresarial Uno. Una activitat, com hem apuntat, que tendeix a créixer si també ho fa el transport.
L’esmentada recuperació té a veure, d’una banda, amb l’increment de la demanda interna. O, en altres paraules, amb el fet que ha crescut el consum tant a Catalunya com a la resta d’Espanya.
La relació és fàcil d’establir. Ara comprem, per exemple, més cotxes (els concessionaris de Terrassa van matricular entre el gener i l’abril un total de 997 vehicles, un 9,7 per cent més que l’any passat, segons el Gremi del Motor). D’aquesta manera, els concessionaris han de restituir més sovint els vehicles que venen per d’altres de nous. És possible que els hagin de demanar a una fàbrica que potser serà llunyana. I perquè aquests cotxes arribin als esmentats concessionaris, algú els haurà de transportar. Consum, transport i més consum. La roda que rutlla.
En un altre sentit, a Espanya, la major part del transport de mercaderies es fa per carretera. A aquesta modalitat, la segueix a força distància el transport marítim. I bastant més lluny queden les alternatives del ferrocarril i l’avió.
Internacional
Una altra de les característiques que presenta aquesta indústria és que té un marcat component internacional. És a dir, el fet que hi hagi més o menys activitat a l’àmbit del transport i la logística no només depèn de què creixi la demanda interna, aquella que es genera al mateix país, sinó també de quin sigui el comportament del mercat a una escala internacional.
Si a França, l’economia va bé, els nostres veïns del nord tindran més capacitat adquisitiva per comprar automòbils. Uns vehicles que, tal vegada, s’hagin fabricat a Espanya. El país, doncs, des d’on arribaran els cotxes transportant-los per carretera. El mateix passa amb productes com és ara els béns d’equip, els aliments o els articles tèxtils, entre molts d’altres. És una de les conseqüències de viure en una economia globalitzada.
I és que avui, al món, les distàncies s’han escurçat molt comparades amb les que hi havia només uns anys enrere. Internet ha contribuït a configurar aquesta nova realitat d’una forma decisiva. La xarxa, que avui ja portem a la butxaca en forma de telèfon mòbil, o en una tauleta dins la bossa, ens permet parlar a l’instant pel WhatsApp amb un amic que tenim a l’altra punta del Planeta. O bé comprar articles, a qualsevol lloc i tothora, que potser vénen d’algun país llunyà.
Aquest gran canvi, el de l’aparició del comerç electrònic, també ha incidit de ple en el sector del transport i la logística. Avui, per exemple, el 92 per cent de les empreses espanyoles d’e-commerce consideren la logística com a un valor estratègic, segons un recent estudi que ha elaborat Packling (una plataforma que compara serveis de paqueteria i missatgeria).
L’objectiu per a les firmes dedicades al comerç electrònic és que el client quedi satisfet de l’experiència de compra. I per assegurar-ho, cal que la comanda que ha encarregat per internet, l’hi arribi tan ràpid com sigui possible, i allà on el consumidor desitja. Aconseguir-ho depèn de què les empreses comptin amb uns serveis de paqueteria, transport i emmagatzematge en general que siguin eficients. Tot a l’espera de saber quin paper exacte poden jugar els drons en el futur de l’enviament de comandes. Dues firmes de referència al sector de la paqueteria (Amazon i MRW) ja han fet proves comercials amb tals aparells. Mentrestant, però, els quilòmetres sobre l’asfalt seguiran sent els protagonistes.
