Els gregaris són gent de disfressa i costellada. Són gent de Festa Major. Tenen una atracció natural per la gentada, per la festa, per comprar en llocs concorreguts, fins i tot per anar a la muntanya. Els gregaris són compulsivament descordats. Ara, els gregaris manen. No perden mai oportunitats de confluència massiva. Quan s’acosta Carnestoltes tenen vibracions especials. Entre els gregaris hi ha especialitats. Hi ha els gregaris esportius que es pinten la cara i hi ha els gregaris familiars que militen en clans que estan permanentment reunits per qualsevol excusa. Són famílies tan nombroses que tenen oportunitats de reunir-se de caràcter exponencial. Hi ha els gregaris polítics que s’apleguen entorn de megàfons.
Els gregaris no són de dretes ni d’esquerres. Són gregaris de dretes o d’esquerres. El feixisme era gregari. El comunisme també. Però no cal ofendre, hi ha gregaris de tots colors. No és ni bo ni dolent. Els gregaris avancen en comú, de vegades en assemblea. Són partidaris de debats llargs, de baix a dalt. L’eficiència del temps no és important davant la dimensió de la participació. Sovint els gregaris es veuen com a comunitat, com a grup, i encara que els seus detractors els percebin com a ramat ells són ferms amb les seves conviccions gregàries. Per als més radicals, l’individu és un accident o una anècdota. Es tornen bojos amb el "crowdsourcing". Els gregaris no tenen edat, però afecta especialment els anys joves. Les propostes d’oci jove, per exemple, són per definició gregàries.
El contrapunt extrem dels gregaris són els anacoretes, aquells que fan de la seva vida un poema de soledat. D’aquests, també n’hi ha i tenen tantes variables com militants, alguns són gairebé antisocials, d’altres són simplement tan reservats que senten inquietud per la multitud (i per a ells la multitud comença amb un número molt baix de gent). El seu hàbitat natural tendeix a la unicitat. Alguns són esquerps, altres, molt amables. Altres tenen una relació difícil amb els infants, els destorben. El seu repertori d’incomoditats no és menor. Bàsicament, es tenen a si mateixos com a màxima àrea de confort. Alguns són "singles" a seques però d’altres són "singles" casats. Miren documentals i llegeixen coses orientades a la introspecció.
Crec però que el veritable contrapunt dels gregaris són la gent de cercles discrets. Aquells que són més de Cinema Catalunya que de Parc Vallès. Els que militen en sopars tranquils i els agrada la conversa sense massa soroll. A alguns, els apassionen les sèries, com més exclusives millor. Abans anaven als cines-fòrum però ara ja s’han fet grans. Gent de "tot pel poble però sense el poble", sense exagerar, no cal. Gent de croissant de mantega i morro fi. Llegeixen diaris i reflexionen sobre les audiències de televisió governades pels gregaris. Si poden, tenen Apple. Són gent de poc bullit però d’anar fent. Es mouen en perímetres socials abastables i viatgen en petit grup, no gaires. Són aquesta mena de gent que, quan els conviden a un casament, el primer que pensen és a quina hora s’acabarà.
Més enllà de jugar amb els tòpics i divertir-nos recreant perfils, una ciutat gran com Terrassa acull gent de tota mena. Hi ha els que esperen la Festa Major per ramblejar i per anar als seus espectacles preferits i n’hi ha que tenen la Festa Major marcada en vermell i només aspiren a marxar de la ciutat de divendres a dilluns. Les platges de la Costa Brava estan plenes de terrassencs que aprofiten aquest pont entre que acaben les escoles i endeguen les vacances d’agost. De fet, hi ha colles de la ciutat que cada any aprofiten la Festa Major per fer unes petites vacances, com l’aperitiu de les vacances de veritat.
Per això és tan difícil governar una ciutat, perquè les percepcions enganyen i sembla que a les gentades i els èxits de la Festa Major, amb edicions tan concorregudes i tranquil·les com la d’aquest any, s’hi hagi de contraposar la dels molts terrassencs que fugen de la festa. Per entendre la ciutat cal aportar mirades àmplies i transversals, fer lectures inclusives. La ciutat sempre és més que les nostres percepcions. Una part molt important de la convivència consisteix que aquells que gaudeixen plegats de la seva propensió gregària, aquells que es reclouen en la seva intimitat o aquells que prefereixen el petit cercle sàpiguen posar-se en lloc dels altres i entendre que, des d’experiències socials ben diferents, tots poden trobar el seu lloc a la ciutat.
