es primeres conseqüències del Brexit han estat davallades importants als mercats de valors, augment de volatilitat en els tipus de canvi i l’anunci del primer ministre britànic sobre la seva futura renúncia al càrrec. Tot això no és pas el que és més rellevant.
El que sí és clau, és el fet que el Regne Unit obre la porta a que futurs membres de la Unió segueixin el seu camí. Potser altres petits països membres també volen abandonar la Unió Europea i això tampoc és transcendental. Però el que una de les quatre grans economies europees també volgués abandonar la Unió, sí que ho seria. Itàlia i Espanya no s’ho poden permetre, per la seva feblesa financera.
Alemanya no renunciarà al seu nou rol, després de la seva conquesta financera del vell continent ocorreguda durant l’última dècada. Caldrà, així doncs, seguir molt de prop l’evolució en els propers anys de l’euro-escepticisme a França, especialment després de que el seu paper de co-líder del projecte europeu, s’ha vist eclipsat pel protagonisme alemany.
Una Europa sense Gran Bretanya és possible; de fet, Gran Bretanya mai ha estat dins del tot de la Unió, ja que sempre gaudia d’un tracte especial. Una Europa sense França equivaldria a la seva fi.
L’autor és conseller d’Urbegrup. Doctor en Finances i professor universitari
jtorres@urbegrup.com
