L’agenda espanyola de les eleccions del 26-J està condicionada per la qüestió catalana, la reforma constitucional i la sortida de la crisi. Uns nous comicis a on no tornarà a haver-hi un guanyador clar i dels quals tan sols pot sorgir una coalició de Govern. L’estranya parella que conformi aquest futur govern espanyol, sigui quina sigui, s’haurà de veure com encara una reforma constitucional o aborda el dossier de la judicialització del procés d’independència de Catalunya. Aquí ja hem decidit. Hem decidit que el Parlament és sobirà i hem iniciat un procés constituent per esdevenir una república. Compartint els anhels de la majoria social que es vol emancipar socialment i nacionalment, anem al Congrés dels Diputats a culminar el procés d’independència i de testimoniar el vot democràtic de desconnexió amb l’Estat i el Govern espanyol. Després del resultat de les eleccions espanyoles del 20-D, s’ha evidenciat la incapacitat espanyola de formar govern, amb la negativa de permetre un referèndum com a teló de fons. El PSOE ha prioritzat el seu pacte de contrareforma amb C’s abans d’acceptar la celebració d’un referèndum per a Catalunya que li hauria pogut donar la presidència del Govern. El règim polític espanyol del 78 està subsumit en una crisi profunda. I els dos grans partits que l’han sostingut, PP i PSOE, són incapaços d’assumir els reptes que necessita l’Estat i abordar la qüestió catalana reconeixent la sobirania del poble de Catalunya i l’exercici del seu dret a decidir lliurement i democràticament. Així doncs, qualsevol proposta de referèndum autoritzat, com la que plantegen Podemos i IU, és impossible, tant pel bloqueig judicial del TC com pel bloqueig polític de PP, PSOE i C’s, que impediran que sigui possible. L’única sortida viable és la via pròpia, la de posar les urnes segons les lleis constituents del Parlament de Catalunya, d’acord amb la majoria parlamentària i la majoria democràtica. Des de la convicció que les noves eleccions espanyoles constituiran un nou revulsiu del procés, els ciutadans de Catalunya hem d’anar a les urnes del Congrés, on està en joc la sobirania del Parlament i la decisió de fer una república per a tothom. Ho hem de tenir molt clar. Els drets dels ciutadans de Catalunya no són negociables, són inalienables, són nostres i per això els defensarem sempre i a tot arreu. Aquí sí que podem. Que no ens confonguin. Allunyar les classes populars de la construcció de la República Catalana sota el pretext d’un canvi a Espanya és la història de l’esquerra espanyola. El país que alguns diuen que volen construir ja existeix i és Catalunya, és la República Catalana.
Siguem clars, el partit que guanyarà amb tota probabilitat les eleccions a Espanya serà residual a Catalunya… I que tothom ho tingui clar, hem estat i continuarem estant al costat de qualsevol força política que vulgui dignificar la vida de la gent, visqui on visqui. Ara bé, nosaltres mai vendrem la dignitat del poble de Catalunya. Mai vendrem el dret a decidir. Som una nació i tenim dret a decidir.
Tothom que vulgui un referèndum sap que qui millor el defensarà a Madrid serà ERC, perquè nosaltres no el vendrem el primer dia.
L’autor és portaveu del Grup Municipal d’ERC-MES
