Zygmunt Bauman afirma que "la qualitat humana d’una societat hauria de mesurar-se per la qualitat de vida dels seus membres més febles". La convocatòria electoral del proper dia 26 de juny propicia una reflexió sobre la nostra societat i les persones que la formem. D’entrada deixeu-me dir que no té sentit caure en la crítica destructiva massa fàcil o en la desqualificació sistemàtica de tot allò que no quadra amb les idees pròpies. És molt més eficaç que es dediquin les energies a fer un exercici de diàleg, de trobada, de debat serè, des de la proposta constructiva, sense perdre l’esperança ni la utopia, encara que la realitat sigui dura i prosaica. Com a mínim penso que pot servir com a toc d’alerta a les nostres consciències massa adormides.
El passat mes d’abril es va presentar a la seu de Càritas Espanyola un nou estudi de la Fundació FOESSA amb el títol "La transmissió intergeneracional de la pobresa: factors, processos i propostes per a la intervenció". Una de les constatacions de l’informe assenyala que el nivell d’estudis, la situació laboral, l’ocupació i la renda són els principals responsables que al nostre país la pobresa passi de pares a fills. Per aquest motiu una generació que ha viscut els seus primers anys en una llar en situació de pobresa té unes dificultats gairebé insalvables per generar un canvi ascendent en l’estatus socioeconòmic amb relació a la generació anterior. Malauradament, tenim una estructura social que afavoreix que les realitats de pobresa es puguin heretar i que, de fet, s’heretin.
Raúl Flores, un sociòleg expert en exclusió social, assenyalava la forta correlació entre les condicions de vida dels pares i dels fills i com en els centres de serveis socials i de les entitats i ONG que actuen en l’àmbit de l’acció social s’estigui atenent els néts d’aquells que ja van ser atesos fa 30 anys. És cert que la nostra societat procura garantir la igualtat d’oportunitats, és a dir, que totes les persones tinguin les mateixes possibilitats d’accedir al benestar social i tinguin els mateixos drets polítics i civils. També aspira a la igualtat de resultats, perquè cada vegada les diferències econòmiques entre els diferents membres de la societat es vagin reduint. Però malauradament veiem que els estudis analitzats mostren aquesta forta relació entre les condicions de vida de pares i fills, amb la qual cosa la igualtat d’oportunitats queda més com una aspiració que com una realitat, i més encara la igualtat en els resultats.
L’estudi permet comprovar que la pobresa actual genera pobresa futura i que la tendència a heretar la situació econòmica es fa més intensa en els moments de major inestabilitat econòmica. Per això és urgent donar suport a les famílies a través de la inversió en polítiques socials i redistributives que aconsegueixin de manera eficaç la reducció de les desigualtats. Amb paraules del papa Francesc: "La família és l’hospital més proper, quan un està malalt en tenen cura aquí mentre es pot, la família és la primera escola dels nens, és el grup de referència imprescindible per als joves, és el millor asil per a la gent gran. La família constitueix la gran ‘riquesa social’, que altres institucions no poden substituir, que ha de ser ajudada i potenciada, per no perdre mai el sentit just dels serveis que la societat presta als seus ciutadans".
L’autor és bisbe de Terrassa
