La IDD és la nova Directiva de Distribució d’Assegurances del Parlament Europeu i del Consell. Les sigles responen al seu nom en anglès: Insurance Distribution Directive. Substituirà l’actual Directiva de Mediació d’Assegurances. La IDD va entrar en vigor el passat 23 de febrer, un cop la van publicar al Diari Oficial de la Comunitat Europea. Els estats membres, entre els quals hi figura Espanya, disposen d’un ampli termini de dos anys, fins al 23 de febrer de 2018, per realitzar la transposició de la nova directiva al dret nacional. Per tant, aquesta disposició comunitària relativa al món de les assegurances haurà d’estar plenament integrada al nostre ordenament durant el mes de febrer de 2018. La fórmula jurídica és la de crear una nova llei de mediació que reculli tots els postulats de la IDD.
L’objectiu principal de la directiva és augmentar la protecció del consumidor. La forma és harmonitzar les diferents normatives nacionals relacionades amb la distribució de les assegurances i les reassegurances. D’altra banda, la IDD té el propòsit de garantir un tracte igualitari entre els diversos operadors del sector, així com mantenir el mateix nivell de protecció al consumidor, amb independència del canal que hagi triat per adquirir els seus productes d’assegurances.
Amb aquesta nova directiva, la Comissió Europea es proposa millorar la regulació de les vendes d’assegurances, partint de la unificació continental de les diferents regulacions de la distribució d’aquests productes existents fins ara.
La Directiva Europea de Distribució d’Assegurances persegueix també la coordinació de les disposicions de cada país que regulen l’accés a les activitats de distribució de les assegurances i les reassegurances.
Tots els participants del mercat
Així, la IDD deixa als estats membres la possibilitat d’imposar requisits addicionales en moltes àrees, atès que es pot considerar com una directiva d’harmonització mínima. Això significa que els estats poden incrementar, i fins i tot endurir, el seu contingut en el moment de dur a terme la transposició al seu ordenament jurídic intern, sempre que sigui per protegir els clients i que la normativa es mantingui compatible amb el dret de la Unió Europea i, per descomptat, amb la propia directiva.
També destaca el fet que aquesta directiva s’aplica a tots els participants del mercat. Això suposa que amplia el seu àmbit d’aplicació a totes les vendes de productes asseguradors i reconeix l’activitat de distribució, bé sigui portada a terme directament per una companyia d’assegurances o bé a través d’un intermediari, exigint a les primeres unes condicions similars a la distribució a les que han d’observar els mediadors.
En el nou concepte de distribució d’assegurances (veure informació adjunta) també s’inclouen ara els comparadors. Es defineixen com els que proporcionen información sobre un o diversos contractes d’assegurances a partir d’uns criteris seleccionats pel client a través d’una pàgina web o una altre mitjà de comunicació. Els comparadors també poden proporcionar una classificació de productes o un descompte sobre el preu del contracte, quan el client pugui celebrar directament o indirecta un contracte d’assegurances al final del procés.
La directiva no ha d’aplicar-se a webs que, gestionades per autoritats públiques o associacions de consumidors, no es proposin la celebració de contractes, sinó que es limitin a comparar productes asseguradors disponibles al mercat.
Els clients
Segons aquesta directiva europea, la distribució de les assegurances és “tota activitat d’assesorament, proposta o realització de treball previ a la celebració d’un contracte d’assegurança, o d’assistència en la gestió i execució d’aquests contractes, en particular en cas de sinistre, inclosa l’aportació d’informació relativa a un o diversos contractes d’assegurança, d’acord amb els criteris elegits pels clients a través d’un web o altres mitjans”. També es preveu l’elaboració d’una classificació de productes d’assegurances, inclosos preus i comparacions de productes, o un descompte.