Recordem quants diners va costar rescatar la plataforma Castor? Uns mil quatre-cents milions d’euros, finançats a trenta anys per la banca i que es carregaran durant trenta anys al rebut del gas. Qui hi va sortir guanyant? Primer, Florentino Pérez, el rei del "capitalisme del Bernabéu", aquest brillant model de capitalisme en el qual l’Estat sempre acaba cobrint les pèrdues. I, en segon lloc, la banca, que ha fet un bon negoci amb aquest rescat. Doncs bé, ara els negocis de Florentino ens poden costar uns cinc-cents milions d’euros més. Una empresa seva va construir el túnel d’AVE del Pertús. El negoci no ha sortit bé i ara es troba a punt d’entrar en liquidació. Afortunadament, per a Florentino, té un contracte quasi secret des del 2004, que li permet forçar el rescat d’un "negoci" en el qual va posar només cinquanta milions d’euros: la resta de la inversió va ser amb préstecs de les administracions i crèdits bancaris. Com diu un dels socis de tan brillant operació: "Hemos cobrado sin que pasara ningún tren y luego, si las cosas van mal, tenemos un contrato que nos garantiza que no perderemos dinero". Això sí que és fer les coses ben fetes, després d’omplir-se la boca de les virtuts del lliure mercat, de la competitivitat, de les infraestructures i de la necessitat imperiosa de fer reformes, sempre més reformes per ser més competitius. L’Estat (és a dir, tots) hi posem les pèrdues i ells es queden sempre els guanys. I, com que mai no en tenen prou, han de reclamar més reformes, més seriositat dels governs, més estabilitat política… I així continua girant la màquina del capitalisme "madrilenyocentrista", que té les seves rèpliques clòniques a totes les autonomies de les espanyes: paparres, més o menys discretament camuflades, que xuclen amb voracitat desmesurada els diners públics, que arrisquen poquíssim i arruïnen legalment el país, sempre amb el contracte a la mà, sempre "massa grans per fer fallida"… Els quatre o cinc mil milions d’euros dels rescats de Florentino, xifra que es diu aviat, són una xifra espectacular que explica moltes coses d’aquest país i de la viciada relació entre "l’alta política" i els negocis. Ruïnosa per al país, rendibilíssima per als socis de tan brillants negocis i plena d’oportunitats per retornar favors.
