Diu una frase feta catalana que "De músic, boig i poeta, tots en tenim una miqueta". La música forma part permanentment de les nostres vides. Sense anar més lluny, molts dies, abans de finalitzar els plenaris mensuals a l’Ajuntament, la música de les jamm sessions de cada dijous a la nit a la Nova Jazz Cava arriba a les nostres oïdes al Saló de Plens.
La música es defineix com l’art que es manifesta en l’organització dels sons i els silencis en el temps. Si no donem als músics suficients oportunitats i espais per fer sonar els seus instruments, els forcem a estar massa temps en silenci, els condemnem a la marginalitat. L’objectiu d’un músic és gaudir fent música i donar a conèixer la seva música. El músic necessita tocar.
En el passat ple de maig vàrem aconseguir finalment des del grup municipal d’ERC-MES, després de mesos de treball i negociació, "afinar els instruments" perquè hi hagi més música en viu a la ciutat de Terrassa.
Per fer-ho vàrem anar a cercar primer el llibre blanc de la cultura. Un marc fet pel propi món cultural de la ciutat on es proposaven tretze accions concretes del sector de la música. Un any després d’haver-se presentat en societat, cap de les accions s’havia implantat i no teníem coneixement que ni tan sol se n’hagués iniciat cap.
"La cultura no s’atura" no pot ser només un lema imponent que el regidor de Cultura repeteixi fins a la sacietat. Cal portar les propostes a la pràctica.
Que "La cultura no s’atura" es demostra actuant, fent que l’administració sigui un facilitador, coordinant els diferents agents que intervenen en el sector musical de la ciutat, fent que s’aprofitin millor les sinergies. Que "la cultura no s’atura" es demostra passant a l’acció.
Per això, en el mes de març vam presentar una proposta de resolució per potenciar la música en viu que contemplava el suport a les iniciatives público-privades, la potenciació dels concerts en directe a sales i al carrer, la unificació de programacions… Entre altres mesures.
La manca de suport a la proposta en el Saló de Plens ens va obligar en aquest primer intent a retirar-la abans de deixar-la morir. Calia repensar la iniciativa i buscar el consens pel bé del sector de la música a la ciutat. Qüestió d’afinar instruments i posar-se d’acord amb la partitura. Un diàleg on finalment vàrem trobar la sintonia amb l’equip de govern per definir les iniciatives i comptar al ple de maig amb el suport unànime de tots els grups polítics municipals.
Això ens ha permès aprovar finalment una proposta àmplia i rica que va més enllà de la declaració d’intencions o de la creació de grups d’estudis, i que proposa ja accions concretes que han de beneficiar des de la seva implantació el conjunt del sector.
Parlem d’un suport explícit als projectes de col·laboració.
Parlem de la creació d’una taula de treball permanent per a la millora de la formació, la creació i l’exhibició a la nostra ciutat.
Parlem de la potenciació del nombre de concerts i del nombre d’espais per a concerts i, naturalment, d’agilitar els tràmits per aconseguir permisos per a la realització de concerts. I, molt important, també parlem de la creació d’"una sala d’actuacions equipada a la disposició de les entitats de la ciutat per poder oferir música en viu -sense el risc que tot just començat un concert hagin de plegar per molèsties als veïns…
Finalment, la proposta aprovada pel ple aposta per una futura programació conjunta que eviti distorsions o contraprogramacions. A ningú deixa satisfet veure com la programació del cicle Jazz a Prop i la programació del Festival de Jazz s’encavalquen quan es podrien potenciar, fent que una sigui l’avantsala de l’altra o la finestra del festival als districtes. Cal ajudar el sector de la música, la producció local, per tal d’aconseguir que el fet que estiguin en un escenari central a la Festa Major no sigui flor d’un dia sinó el més habitual. Cal donar oportunitats als nostres músics perquè triomfin a la ciutat i no esperar a programar-los en un espai central quan han aconseguit l’èxit fora de Terrassa.
L’autor és regidor del Grup Municipal ERC-MES
