La constitució pastoral "Gaudium et Spes", del Concili Vaticà II, tracta sobre l’Església en el món contemporani. Aporta una sèrie de continguts que es mantenen actuals amb el pas del temps. En la segona part d’aquest document s’anuncien els principis que han de regular algunes qüestions concretes: la dignitat del matrimoni i de la família, la cultura, la vida econòmica i social, la promoció de la pau i la comunitat política.
El darrer paràgraf del núm. 75 és molt significatiu quan recomana l’educació civil i política tant per al poble en general com especialment per als joves, i subratlla que s’ha de vetllar a fi que tots els ciutadans siguin capaços de fer allò que els correspon en la vida de la comunitat política. D’altra banda, destaca que "els qui són idonis, o poden esdevenir-ho, per a l’art política, difícil i nobilíssima alhora, s’hi han de preparar i han de procurar de practicar-la sense pensar en la pròpia conveniència o en el benefici econòmic. Contra la injúria i l’opressió, contra el domini arbitrari i la intolerància d’un sol home o d’un partit polític, actuaran amb integritat de costums i amb prudència, i es consagraran al bé de tothom amb sinceritat i equitat, més encara, amb caritat i amb fortalesa política".
El concili qualifica la política d’"art difícil i nobilíssima". Potser aquesta expressió sembla llunyana i una mica exagerada. El ciutadà del carrer reconeix que l’activitat política no és senzilla, que resulta molt complexa en el seu conjunt; ara bé, probablement no la definiria pas com a activitat nobilíssima. Tanmateix, la dignitat del treball polític es troba en la seva mateixa arrel, en la seva finalitat primera, és a dir, que es tracta d’una vocació de servei a les persones concretes i les comunitats a través de la defensa dels seus drets i la promoció de les seves aspiracions legítimes. Per això els valors morals i la dimensió ètica han de prevaldre per damunt de tot, per tal que es pugui aconseguir el bé comú.
Vivim una època de grans canvis. Darrerament s’estan produint nombrosos canvis socials, econòmics i culturals que afecten i modifiquen profundament la nostra existència. Els bisbes, en la instrucció pastoral "L’Església al servei dels pobres" (2015), assenyalàvem quatre factors que ens poden ajudar a explicar la situació social actual. El primer d’ells és la negació de la primacia de l’ésser humà fonamentada en la dignitat que Déu li atorga. El segon és el domini de la immediatesa i la tècnica en la cultura actual. Avui dia el primer lloc l’ocupa l’exterior, el que és immediat i visible, la rapidesa. La tècnica sembla ser la raó última de tot el que ens envolta i el seu desenvolupament es presenta com la solució per resoldre tots els mals de l’ésser humà.
El model social centrat en l’economia és el tercer factor que explica aquesta situació de crisi: la bombolla immobiliària, l’excessiu endeutament, la manca de regulació i supervisió dels mercats han provocat una època de recessió, per a la qual l’única solució que es presenta és la lògica del creixement, com si "tenir més" fos igual a "estar millor". Finalment, en quart lloc, trobem, com a conseqüència de la lògica del creixement, una certa idolatria dels mercats, quan de fet l’activitat econòmica, per si sola, no pot resoldre tots els problemes socials; la seva recta ordenació al bé comú pertoca especialment a la comunitat política, que no ha d’inhibir-se de la seva responsabilitat en aquesta matèria.
Davant dels nous reptes que es presenten a la nostra societat, és imprescindible doncs que els responsables polítics deixin de banda els seus interessos personals i partidistes en nom del bé comú, i no malgastin el temps ni les energies en debats o estratègies estèrils, ans al contrari, que des del diàleg serè siguin capaços de trobar les respostes adients. En l’escrit de la setmana vinent reflexionaré sobre diversos principis que poden ajudar a trobar aquestes respostes.
L’autor és bisbe de Terrassa