El dolor intens és una de les característiques del mal d’oïda. L’otitis i la pèrdua de capacitat auditiva a causa del soroll són les principals malalties d’aquesta part tan sensible del cos.
Com a mesura de prevenció, tan bàsica com quotidiana, els especialistes aconsellen no manipular l’interior del conducte auditiu amb bastonets de cotó-fluix i també impedir l’entrada d’aigua ja que ambdues coses poden derivar en otitis externa.
Dolor intens
Aquesta és una malaltia, generalment d’origen bacterià, produïda per la inflamació de l’oïda mitjana, que és la part que queda limitada pel timpà a la seva cara externa i que es comunica amb el nas a través de la trompa d’Eustaqui. En aquest cas, el dolor ve acompanyat d’una possible pèrdua d’audició, una sensació de pressió a l’interior, brunzits, febre, secreció líquida o picor, sobretot en els casos provocats per infecció de fongs. Ara cal anar molt amb compte perquè les temperatures altes, els banys a la piscina i les activitats aquàtiques afavoreixen el risc de contraure infeccions.
L’obstrucció i el dolor són les principals manifestacions de qualsevol de les malalties de l’oïda externa.
Les alteracions habituals d’aquesta zona són provocades pels processos obstructius, com taps i infeccions per fongs, i també pels infecciosos, com l’otitis externa difusa o l’externa dels banys i l’èczema, que és una dermatosi característica que apareix pel contacte amb productes cosmètics, per l’aplicació de fàrmacs o de manera espontània.
Actualment, un de cada tres espanyols pateix otitis a l’estiu com a conseqüència de les capbussades, els corrents d’aire i els canvis de pressió. Per això cal vigilar amb l’aire condicionat, les oïdes humides i els canvis de pressió a les cabines de l’avió.
Cerumen
Té tres funcions fonamentals: protecció davant les infeccions dels gèrmens, neteja de les restes de pell escamades i lubricació de l’interior de l’oïda perquè impedeix la sequedat de la pell i evita un símptoma tan quotidià i molest com és la picor. Els metges entenen que un tap de cera no és conseqüència d’un excés de secreció sinó una disminució de la capacitat de treball de la pell del conducte encarregada d’expulsar la cera. Una substància imprescindible pel bon funcionament de l’oïda.
Pèrdua d’audició
Pel soroll. El ritme de vida actual fa que l’exposició el soroll derivi en una pèrdua d’audició a partir dels 40 anys. Sovint un no se n’adona i és la gent del voltant qui dóna el toc d’atenció. És quan cal anar a un professional.
Per l’envelliment.Es fa evident a partir dels 60 anys i els principals símptomes són: més molèstia dels sorolls o dels sons intensos, dificultat per entendre converses quan parla més d’un i aparició de xiulets o brunzits.
