El temps s’ha convertit en un element clau en les nostres vides. Actualment l’ús i el repartiment del temps engloben algunes de les problemàtiques més candents de la nostra societat. Vivim diàriament tensions vinculades als ritmes i les exigències contradictòries de la nostra manera de viure. Així doncs, podem afirmar que el temps és un indicador de la nostra qualitat de vida.
I, si el temps és un indicador de qualitat de vida, també podem afirmar que el temps és un dret de la ciutadania. Dos motius bàsics ens ho demostren: el temps s’ha convertit en un bé escàs, i aquesta escassetat esdevé un factor de discriminació social per a les persones que no en poden disposar, i perquè l’ús harmonitzat del temps i la percepció que es pot autogestionar és un element bàsic de benestar quotidià i de cohesió social.
Per tant, si el temps és un dret de la ciutadania, traspassa la gestió privada i entra en la pública. Això vol dir que l’Administració ha de promoure canvis en l’organització social que tinguin com a objectiu satisfer les necessitats de la gestió temporal de la vida quotidiana, solucions que, en definitiva, millorin la qualitat de vida.
Així doncs, cal treballar des de les polítiques de ciutadania; des d’aquelles que situen al centre de l’acció pública totes les persones i no col·lectius concrets, amb l’objectiu d’aconseguir una societat més democràtica. Per això, s’han de desenvolupar polítiques des de la proximitat i des del lideratge polític, facilitant la cohesió social i territorial, la paritat i l’equitat.
La qüestió del temps supera amb escreix el debat de gènere, que en absolut vol dir que haguem assolit ni de bon tros la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, per entrar amb força al si de la política general tot abastant la resta dels àmbits de la vida social i econòmica: l’educació, l’empresa, el comerç, el lleure, la cultura, etcètera. La qüestió del temps, de com podem gestionar les diferents activitats que realitzem de manera quotidiana, pren una nova dimensió que interessa a camps d’acció com la salut, la productivitat de les empreses, l’excel·lència a l’educació, la creació i la cultura, el lleure, l’estalvi energètic, la participació i un llarg etcètera.
En aquest sentit, i des de fa temps, l’Ajuntament de Terrassa, amb el suport de tots els grups municipals, volem ser agents impulsors d’un nou model horari i és per això que donem ple suport a la iniciativa per a la reforma horària.
Amb la reforma horària, una iniciativa la qual ha aconseguit aplegar totes les sensibilitats polítiques al seu entorn, es pretén posar en valor el temps, el nostre temps, racionalitzant-lo, i optimitzar la vida laboral, el nostre lleure i l’accés a la cultura, a l’esport, a l’estudi, al descans i a la vida social i comunitària.
No es tracta, però, de dir a ningú a quina hora ha de dinar o veure la televisió. Es tracta de dissenyar una nova realitat en què sigui possible triar, tot i posant en valor els beneficis específics en cada camp que el canvi impliqui. No es tracta d’imposar, sinó de reflexionar i de posar-ho en comú.
L’objectiu de la reforma horària és millorar la qualitat de vida de la ciutadania i contribuir a generar un major benestar quotidià.
Just abans d’iniciar la Setmana dels Horaris, que es desenvoluparà del 6 al 10 de juny, us convido doncs a fer aquesta reflexió sobre una nova organització de les nostres activitats. De pensar, en els nostres diferents àmbits, a viure aquesta iniciativa com un pas més de benestar personal i també de progrés social.
L’autora és regidora de Ciutadania, Qualitat Democràtica i Usos del Temps
