La biennal de Venècia d’arquitectura es va obrir el passat 28 de maig i romandrà oberta fins al 27 de novembre. Al voltant dels jardins Giardini, inclou 63 participacions de diferents països entre els quals hi ha 4 de nous: Filipines, Nigèria, les Seychelles i Yemen. El govern Italià és qui subvenciona l’organització que des de 1895 celebra trobades de diferents matèries Arts (1895), Arquitectura (1980), Cinema (1932), Dansa (1999), Música (1930), i Teatre (1934).
La biennal de Venècia aconsegueix ser la mostra més important del món en cadascuna de les disciplines. Cada país participant anomena el/s comissari/s que duran la responsabilitat d’organitzar i executar la instal·lació del seu pavelló i entre tots ells s’escull la millor participació i el jurat atorga el "lleó d’or" al guanyador. Enguany els comissaris escollits, Carlos Quintants i Iñaqui Carnicero, responsables del pavelló espanyol l’han guanyat per la seva proposta "Unfinished" (inacabat)
Els comissaris expliquen que Espanya és un dels països on l’impacte de la crisi econòmica més ha afectat la pràctica de l’arquitectura. Han d’existir pocs llocs al món on en un període tan curt de temps s’erigissin tal quantitat d’edificis, sense una altra finalitat en molts casos que alimentar el voraç motor de l’economia.
L’absència de reflexió respecte a la necessitat o vigència d’aquestes obres va fer que moltes quedessin abandonades a causa de la inviabilitat econòmica per a la seva finalització o manteniment. La seva materialització al territori espanyol ha generat una col·lecció d’edificis inacabats, que exemplifiquen la desraó dels últims anys, on la consideració del factor temps es va sostreure de la fórmula per fer arquitectura.
L’exposició ¨Unfinished¨ que presenta en aquesta Biennal el Pavelló d’Espanya pretén dirigir l’atenció al procés per sobre del resultat, amb la finalitat de descobrir estratègies de projecte sorgides de la mirada optimista cap a l’entorn construït.
La mostra recull exemples d’arquitectures realitzades en els últims anys, nascudes de la renúncia i de l’economia de mitjans, pensades per evolucionar i adaptar-se a necessitats futures i que confien en la bellesa del pas del temps. Projectes que entenen l’arquitectura com a inacabada, en constant evolució, i al servei de l’ésser humà, en un moment d’incertesa respecte a la professió que fa rellevant la seva consideració en els nostres dies.
Els interessats podran veure com l’exposició es divideix en quatre àrees que aborden el tema del pavelló: 7 sèries fotogràfiques, 55 treballs seleccionats, 12 propostes seleccionades en la competició oberta i 11 entrevistes que omplen de contingut gràfic i intel·lectual.
El debat entre l’evolució de les tecnologies de la informació i les persones segueix encenent grans polèmiques i és un debat inacabat. Andrew Keen manté encesa la torxa de l’impacte negatiu d’internet a la societat, sustentant els seus arguments en la cessió de dades que fem per obtenir serveis gratuïts i amb l’argumentació que l’automatització elimina llocs de treball. Les seves serioses advertències tenen més a veure en les persones que en la tecnologia. L’impacte negatiu de la tecnologia i la innovació que ja es va fer en la revolució industrial és ínfim comparat en el desenvolupament social de la humanitat els darrers 100 anys. El "problema" està en les persones i com utilitzen individualment les avantatges que han obtingut gràcies a la sort, el talent o l’herència. Keen ens adverteix sobre un dels fundadors de Pay-pal i membre del consell de Facebook: Peter Thiel, que a part de ser delegat de Donald Trump, es gasta una fortuna per intentar tancar als tribunals el portal de notícies de celebritats "Gawker", aparentment per una venjança sobre una noticia que afectava a la seva persona. La "dictadura dels diners" pot acabar imposant regles que trenquen el desenvolupament social per auto alimentar-se i augmentar les diferències socials? El debat important no és com obtenir més diners sinó com es fa la seva distribució amb criteris ètics, d’equitat i sostenibles a on la reducció de diferències sigui el gran objectiu dels poderosos. Debat inacabat!
L’autor és economista i professor UAB
gabriel.izard@uab.cat
