La lliga de hockey ha tornat a Terrassa. L’Egara ha culminat una rutilant competició amb un títol tan sofert com desitjat. Un èxit que més enllà de les anàlisis merament esportives evoca una reflexió superior.
Aquesta Lliga ratllada és el triomf d’una manera de ser; el merescut premi a una concepció molt especial d’entendre l’esport. Una filosofia que l’entitat campiona comparteix amb la resta de clubs de hockey de la nostra ciutat i que va molt més enllà del debat sobre el semiprofessionalisme o la crua realitat de la manca de recursos i de grans patrocinis. És l’aposta tenaç i decidida per la formació d’esportistes, per la gent de casa.
Aquest diumenge a Madrid, una plantilla formada per 18 terrassencs va alçar la copa. La plena totalitat de jugadors del campió estatal són joves nascuts a Terrassa, crescuts als nostres carrers i places, i fets esportistes al Pla del Bon Aire. Té un mèrit enorme però no és casualitat. Durant aquest cap de setmana, també a Madrid, en la rèplica de la Final Four en categoria infantil els representants del planter egarista també es van imposar. Vet aquí la fórmula de l’èxit.
Ara, deixen l’equip bandera blanc-i-blau diversos grans puntals d’aquest èxit, com la llegenda Edi Tubau -gràcies per tanta poesia amb l’estic, geni!- o l’entrenador Pacho Keenan, que ha fet una brillant tasca al capdavant de l’staff tècnic. Però l’Egara persistirà en les seves conviccions. Segur. Apostant sempre pel talent de casa, per fer front a la missió permanent de batallar en l’elit però fer-ho amb denominació d’origen. Com ho seguiran fent l’Atlètic, el CD Terrassa o el creixent Natació Línia 22. Els nostres clubs i les seves fàbriques de talent i d’esportistes. Els que amb la seva feina convertiran Terrassa aquest estiu, un cop més, en la ciutat més olímpica del món. Valorem-ho i celebrem-ho. És el triomf d’una manera de ser. I sí, diguem-ho amb tota humilitat però obertament i feliços: la millor de totes. Gua-nyar sent i fent així no té comparació possible.
L’enhorabona, Club Egara. Per molts anys, Terrassa!
L’autor és periodista i comunicador
