L’alcaldessa, Ana María Martínez, diu gràficament que “Rubí és industria”. La primera autoritat municipal rubinenca aporta per la innovació, així com per la bona conservació dels polígons locals.
Com treballa l’Ajuntament per a l’ordenació dels onze polígons industrials de la ciutat?
L’Ajuntament de Rubí compta amb un Pla Director de Polígons Industrials de la ciutat que defineix els objectius i el pla de treball fins l’horitzó de 2019. Aquest pla es centra en tres eixos estratègics. El primer ve configurat per les inversions i l’estat de conservació. Aquest és un dels grans reptes, sobretot perquè està lligat a la capacitat d’inversió que pugui tenir l’Ajuntament, tenint en compte que les necessitats de la ciutat són diverses. Però, en tot cas, hem iniciat un camí d’inversions als polígons de la ciutat que en l’últim any, seguint el pla director, ens ha portat a executar més de dos milions d’euros en inversions als polígons.
Quins són els altres dos eixos del pla director dels polígons?
Estan relacionats amb els serveis que des de l’Ajuntament podem oferir a les empreses i amb el coneixement, tant des de la perspectiva de la transferència tecnològica, cada cop més necessària per a les empreses que s’ubiquen al nostre territori, i el de la qualificació i retenció de talent, un aspecte també determinant pel que fa al nostre teixit empresarial.
Quines són les possibilitats més destacades de negoci que ofereix Rubí?
La localització de Rubí és immillorable. Estem en el principal corredor econòmic i comercial de l’Estat, l’eix de la B-30. Som una ciutat molt ben connectada, estem molt a prop de grans infraestructures de comunicacions com són el port i l’aeroport de Barcelona. El nostre territori compta amb importants agents d’innovació, com les universitats, que poden aportar transferència de coneixement.
Quins serveis de suport a les empreses té l’Ajuntament?
Comptem amb una administració local orientada a les empreses amb serveis com l’Oficina de Serveis a l’Empresa, on les empreses de la ciutat poden participar en projectes per internacionalitzar-se o millorar la seva competitivitat. O bé amb la Finestreta Única Empresarial de Rubí, punt de referència de l’administració local per a les empreses de la ciutat on aconseguim escurçar els temps de la gestió administrativa que no aporten valor ni a les empreses ni a l’Ajuntament, a través de la coordinació interna dels serveis municipals implicats en l’activitat econòmica.
Quin nivell d’importància atorga al teixit empresarial de Rubí?
Rubí és indústria. Som la segona concentració industrial del país en termes de volum de sòl industrial i la primera ciutat de l’Estat en percentatge d’ocupació al sector industrial. Un dels objectius del present mandat municipal és que la ciutat surti de la crisi econòmica dels últims anys. Una ciutat com la nostra ha d’apostar perquè la seva activitat econòmica es desenvolupi en les millors condicions.
Com és pot assolir aquest repte?
Cal seguir, repeteixo, fent inversions als polígons, cal seguir treballant per tenir un territori cada cop més competitiu i actractiu, i cal seguir orientant a l’Ajuntament per tal que sigui un element més de competitivitat territorial facilitador de l’activitat econòmica.
Abans ja ho citat vostè, però el fet que, segons un estudi de l’INE, l’Institut Nacional d’Estadística, Rubí figuri al capdavant de les ciutats espanyoles amb major proporció d’ocupació al sector industrial resulta molt rellevant. Com ho valora?
Aquesta dada reflecteix el que deia anteriorment, que Rubí és indústria. La meva valoració sobre això és positiva. Malgrat que no som aliens al procés de terciarització que es ve produint en els últims anys al nostre país, el pes de la indústria en la nostra economia encara es significatiu. I ho valoro positivament per dues qüestions.
Quines són?
Primer, perquè el sector industrial de Rubí, innovador i internacionalitzat, ha sabut resistir la crisi econòmica. S’han patit tancaments i alguna deslocalització en aquests anys tan complicats, però el conjunt del múscul industrial de Rubí s’ha mostrat fort davant la crisi i ha sabut resistir. I, per altra banda, el segon element de valoració positiva va lligat a l’ocupació. En un context de mercat de treball com el que tenim, on la precarietat és l’element que més el caracteritza, l’ocupació que ofereix el sector industrial és en termes generals una ocupació de millor qualitat que la d’altres sectors econòmics com els serveis o la construcció.
Rubí, Sant Cugat i Cerdanyola han acordat potenciar la seva estratègia de col·laboració territorial.
Així és, hem reforçat aquesta col·laboració que ja ve de lluny i que ha donat bons resultats. Els objectius segueixen sent els mateixos, bàsicament treballar per un territori econòmicament més competitiu. El repte és treballar projectes innovadors que permetin la col·laboració entre les administracions que en formem part, el teixit empresarial del territori i els agents d’innovació del territori.
