Diumenge l’Església catòlica celebra Corpus i tria aquesta data per tal que Càritas faci la seva campanya anual que enguany té per lema "Treballem per la Justícia". De Càritas, només se’n pot dir bé. El seu paper en aquests temps de dificultats ha estat determinant per alleugerir les greus estretors de moltes persones. I això ho ha fet -amb direcció professional i l’esforç de molts voluntaris- canalitzant tot el suport generós obtingut de donacions públiques i sobretot privades cap a les persones concretes. I, com que les dificultats encara són grans, cal seguir sent generós amb Càritas.
Cada any, Càritas Diocesana de Terrassa aprofita la setmana prèvia a Corpus per fer pública la memòria de l’any anterior, on es fan constar les dades bàsiques del seu treball. I és aquí on es pot comprovar la magnitud de la seva acció, la xifra més significativa de la qual és la dels ingressos i despeses, que el 2015 va pujar a gairebé 4 milions i mig d’euros. L’altra xifra important de la memòria de 2015 és que durant aquell any es van atendre 15.478 famílies. Llàstima que els canvis de criteri d’un any a l’altre impedeixin valorar l’evolució d’aquesta institució. Enguany, per exemple, posen èmfasi en les famílies ateses, mentre que fins al 2014 havíem tingut dades de l’evolució tant de les famílies com de les persones. I també canvien els criteris d’organització de les partides d’ingressos i despeses, de manera que es fa gairebé impossible valorar-ne les variacions.
Faig aquesta observació no pas amb cap intenció fiscalitzadora de Càritas, sinó per poder mesurar dues coses. Primer, saber si es manté la tensió moral que explica la generositat de tantes persones i organitzacions. I, segon, saber si les peticions d’ajuda -o les possibilitats de respondre-hi- s’incrementen, s’estabilitzen o baixen. Per posar un exemple, el 2014 s’havien ajudat 21.790 famílies i, el 2015, 15.478, i això voldria dir que per primera vegada s’hauria produït un gran alleujament. En canvi, de les 77.726 persones ateses el 2014, i per una referència indirecta en l’escrit del seu director general, Salvador Obiols, sembla que el 2015 haurien estat 92.035, i això significaria un increment notable. S’ha d’agrair la voluntat de transparència de Càritas, però també és exigible que les dades es donin facilitant-ne la comprensió i ús, que permetin veure’n l’evolució interanual, que es defineixin bé els conceptes que s’usen i que, si s’afegeixen gràfiques, com a la memòria de 2014, es facin amb rigor i no amb la poca traça d’aquell any.
En l’única cosa que sí que tinc reserves és en la retòrica que acompanya l’acció de Càritas. En un article publicat divendres a Diari de Terrassa, s’afirma que "no es pot donar per caritat allò que correspon a cadascú per justícia", i encara es parla d’uns drets fonamentals que són "arrabassats" i que fan que les persones "restin condemnades a viure sense cap dignitat, víctimes de l’egoisme i la injustícia dels altres". Puc entendre que l’atenció directa de persones amb grans necessitats radicalitzi el punt de vista de qui es veu desbordat per la situació. Però, dit breument, des del meu punt de vista, la caritat ben entesa ja forma part de la justícia; la dignitat personal pot sobreviure a la misèria material i hi ha desigualtats estructurals que no tenen culpables morals.
