Una de les coses més entretingudes i didàctiques que es poden fer, quan un es posa a llegir diaris, és comparar com s’enfoquen i redacten les notícies. Especialment aquelles que tenen una càrrega o un significat especial. Per exemple, la darrera rebaixa de qualificació que ha fet una agència del deute de la Generalitat. Ja deu estar per sota dels "bons escombraries": res, un paperot inservible, que no val res, que no mereix cap mena de credibilitat… Aquí ja ens ho agafem amb resignació i estoicisme. Primer, perquè això de les agències de "rating" ja sabem de què va. I, segon, perquè ja ens hem acostumat a viure amb un govern en fallida i pidolant diners a Madrid: n’estem traient conseqüències, clar que sí, però ja no ens sorprèn. I a Madrid? Allà ho plantegen més aviat com una notícia plena de joia, d’aquelles per sucar-hi pa. La gràcia que els fa, a molts mitjans, per exemple, comparar el deute de Catalunya: "Ha quedat situat per sota de Nigèria i Bangladesh". Boníssima comparació, molt gràfica, potent. I humiliant, amb tota la mala llet del món, que a molts mitjans de Madrid sempre és poca. No esmenten massa, per suposat, que la mateixa agència Moody’s insinua delicadament que cal canviar el sistema de finançament: això ni ho llegeixen. El que interessa és situar Catalunya al més avall possible: si fóssiu bons xicots, no us passarien aquestes coses, diuen, entre grans riallades. El missatge és claríssim. Problema? Que fins i tot els que no som entusiastes independentistes (tot i que ja comencem a estar molt tips de tot plegat) sabem que si Catalunya fos un Estat independent, com Nigèria, estaria situat a la llista molt per damunt de Nigèria… Això no els interessa entendre-ho, però aquí ja fa temps que ho hem captat i estem donant voltes al tema dels diners i al del plaer sàdic que ja és norma més que excepció… Vagin fent, vagin fent…
