Segur que necessitem el famós corredor mediterrani? S’hauria de veure. No estaria de més qüestionar aquesta gran infraestructura, que ens presenten com la solució per a tots els nostres mals i que, en realitat, no és altra cosa que un magnífic camuflatge per a la manca -aclaparadora- d’estratègia econòmica i industrial de país. Fa un parell de dies, el president (provisional?) Puigdemont va muntar-se una foto, una mena d’acte de campanya electoral en el qual tothom hi va poder sucar una mica. Era l’enèsima reivindicació, transversal i educada, d’aquest gran eix ferroviari que ha d’anar des del sud (des de quin sud, exactament?) cap al nord (per portar-hi què?). Com que es tracta de fer trens en comptes de carreteres o autopistes, d’entrada l’eix ja té les benediccions ecologistes. I, com que es tracta d’una idea força lògica (que ja se’ls va acudir als romans, amb la Via Augusta, i als americans, amb l’actual autopista mediterrània), tot porta a pensar que és la solució de solucions. Quan tinguem el corredor, anirem com un tren-bala, amb mercaderies amunt i avall. Des de quines fàbriques? Des de quina agricultura? Això ja ho anirem veient, però segur que els trens circularan carregats fins al capdamunt… I com passarem de la cultura del tràiler a la del tren de mercaderies? Un altre misteri, en un país on el transport ferroviari és pràcticament simbòlic. Però res, qüestió de fe: posem les vies i els trens i, segur, segur, que no donarem a l’abast. El corredor mediterrani és la gran esperança del futur, en això sembla que hi ha un consens força majoritari. No massa diferent, per cert, del que hi havia sobre el famós AVE a França, el mateix que ara està resultant, per variar, un negoci ruïnós. Era indiscutible: feia falta sí o sí. Era un greuge més, dintre de la llarga llista de greuges del demencial "madrilenyocentrisme"… I, al final, el balanç comença a ser com a mínim dubtós… Però res, de moment ja tenim una foto de campanya, una fita faraònica que promet als ciutadans que aquí hi ha futur i que les coses es pensen i planifiquen seriosament. I, si no ens va millor l’economia, serà perquè ens falta el corredor. Després et mires les dades, les tendències, i resulta que el país no va enlloc… Però la culpa és del tren que encara no tenim, faltaria més…
