Té sentit, avui dia, parlar d’indulgències? L’arquebisbe Rino Fisichella, principal responsable de l’organització de l’Any Sant actual a Roma, obre el capítol que dedica a la indulgència jubilar amb aquest pensament del cardenal Charles Journet, un teòleg reconegut pel seu ensenyament sobre l’Església: "La doctrina de les indulgències és una flor delicada, però autèntica, de l’arbre sempre viu de la doctrina cristiana". Flor delicada, entre d’altres motius, perquè va estar molt present en la polèmica de Martí Luter contra Roma.
El "Catecisme de l’Església catòlica" ens ofereix aquesta definició que conté els punts essencials: "La indulgència és la remissió davant Déu de la pena temporal deguda pels pecats ja perdonats pel que fa a la culpa, que el fidel ben disposat obté en determinades condicions, per intervenció de l’Església, la qual, com a administradora de la redempció, distribueix i aplica per la seva autoritat el tresor dels mèrits del Crist i dels sants" (n. 1471).
Més que entrar ara en l’explicació de cadascun dels aspectes d’aquesta definició teològicament tècnica, vull subratllar el que afirma l’arquebisbe Rino Fisichella, i és que "la indulgència s’ha d’entendre a la llum del sagrament de la reconciliació i, en conseqüència, en l’horitzó de l’amor i de la misericòrdia de Déu. Dit breument, pensem que és millor fer emergir en primer lloc el perdó de Déu més que no pas el pecat de l’home. Aquest enfocament no és poc important i les conseqüències que se’n deriven també des de la perspectiva teològica i pastoral no poden ser certament secundàries".
Això és precisament el que fa el Papa en el número 22 de la butlla "Misericordiae vultus", dedicat a la indulgència jubilar. Diu que la indulgència és una manifestació més de la misericòrdia de Déu, tema central de l’any jubilar. I pel que fa a la diferència entre la "culpa" i la "pena temporal" dóna aquesta explicació: "En el sagrament de la Reconciliació, Déu perdona els pecats, que realment queden cancel·lats, i, no obstant això, la petjada negativa que els pecats tenen en els nostres comportaments i en els nostres pensaments roman en nosaltres. La misericòrdia de Déu és fins i tot més forta que això. Ella es transforma en indulgència del Pare que a través de l’esposa de Crist arriba al pecador perdonat i l’allibera de tot residu, conseqüència del pecat, habilitant-lo a obrar amb caritat, a créixer més en l’amor que no pas a recaure en el pecat".
Crec que hem de veure la indulgència com una expressió més de la misericòrdia de Déu i de la "comunió dels sants". "Viure, doncs, la indulgència durant l’Any Sant -ho diu el papa Francesc- significa acostar-se a la misericòrdia del Pare amb la certesa que el seu perdó s’estén sobre tota la vida del creient" (MV 22). Per això el que importa de veritat és viure el Jubileu amb la màxima intensitat, demanant al Pare el seu perdó i la seva indulgència regeneradora, que ens faci persones noves davant una nova vida com a fills seus, vivint sempre en el seu amor i la seva gràcia. La indulgència no és quelcom mecànic, ni una cosa que aconseguim amb les nostres pròpies forces. És un do de Déu que rebem en el si de l’Església.
Tal com ho recordava el beat Pau VI, "les indulgències confirmen també la supremacia de la caritat en la vida cristiana. Perquè no es poden guanyar sense una sincera metànoia (conversió) i unió amb Déu, a la qual se suma el compliment de les obres prescrites. Segueix dempeus, per tant, l’orde de la caritat" ("Indulgentiarum doctrina", 11).
Així doncs, us invito a experimentar el do de la indulgència en aquest Any de la Misericòrdia.
L’autor és bisbe de Terrassa
