El dia 1 de gener de 2002, coincidint amb l´entrada en circulació de l´euro, cessava completament la crida a files de l´exèrcit. Un fet històric, si més no perquè a finals de 2001 les forces armades tenien 74.948 soldats i mariners, dels quals el 40% procedien del reclutament forçós.
Espanya es va convertir així en el tercer país d´Europa que va prendre aquesta mesura, per darrera d´Holanda (1991) i Bèlgica (1992). Desapareixia el servei militar obligatori i la història dels milers de joves que van passar més d´un any de la seva vida oferint els seus serveis a l´exèrcit.
No obstant això, la Constitució espanyola del 1978 encara en parla. Concretament, en l´apartat 2 de l´article 30: “Els espanyols tenen el dret i el deure de defensar Espanya. La llei fixarà les obligacions militars dels espanyols i regularà, amb les garanties que calguin, l´objecció de consciència i les altres causes d´exempció del servei militar obligatori i podrà imposar, en el seu cas, una prestació social substitutòria. Podrà establir-se un servei civil per al compliment de fins d´interès general. Mitjançant una llei podran regular-se els deures dels ciutadans en els casos de risc greu, catàstrofe o calamitat pública”.
Anar a fer la mili
D´ençà la seva desaparició són moltes les vivències i experiències acumulades pels joves que van anar a fer el servei. Per als joves de la postguerra va representar l´oportunitat d´aprendre a llegir i escriure, a més de conèixer un ofici.
Popularment, es tenia la creença que els xicots hi havien d´anar “per fer-se uns homes”. Una expressió masclista molt habitual fins als anys 80 que resumia la necessitat que els reclutes aprenguessin tasques domèstiques (fer-se el llit, rentar, escombrar… ) alhora que complien amb la disciplina i la rutina militars.
Per als xicots dels anys 60, 70 i 80 va representar un canvi d´aires, una oportunitat per viure allunyats de la família (amb tot el que comportava de llibertat i de despesa econòmica) i també una ruptura en els seus projectes de vida (estudis, feina, parella…). En conseqüència, els joves que no hi volien anar optaven per les pròrrogues d´estudis, les al·legacions de malalties o, fins i tot, marxar fora d´Espanya.
Als anys 70 i 80 hi havia altres opcions com l´objecció de consciència o la insubmissió.
Reclutes morts
No obstant això, la cara més fosca de la mili eren les morts que hi havia. Entre els anys 1986 i 2001 van morir 1.960 xicots, la majoria en accidents de trànsit. Un motiu més perquè els joves somiessin a ser excedents de contingent.
El primer premi de la loteria de Nadal potser era poca cosa per als joves del “baby boom” (nascuts els anys 60 i primers dels 70) comparat amb la festassa que representava no anar a la mili.
Germà Guia, de 49 anys, desitjava no fer-la però el sorteig va fer que el destinessin a la Marina, al vaixell Martín Álvarez (Cadis), durant 15 mesos. “Al principi se´m va fer una muntanya, però quan anava per la meitat ho vaig assimilar. El millor va ser els amics que vaig fer al vaixell, el fet de visitar països com Itàlia o el Marroc i les anècdotes viscudes a bord. El pitjor? En el meu cas el fet que m´obliguessin a sentir-me espanyol, saludar una bandera que no era la meva, la supèrbia dels comandaments que et feien servir com a criat (servir la taula, cuinar, encàrrecs personals…), deixar que et tractessin malament i, a sobre, callar per evitar que t´arrestessin. De fet, jo havia de fer 15 mesos i en vaig fer 16 per la quantitat de vegades que em van arrestar.”
En Germà s´oposaria a una futura reimplantació de la mili perquè, a banda d´interrompre els estudis, la feina i deixar aparcada la teva vida personal, “no hi aprens absolutament res. Només t´ensenyaven a controlar la teva ràbia i, a vegades, ni això. Veure com humiliaven els teus companys i haver de callar. Vaig trobar més coses negatives que positives”.
Ser excedent l´any 1961
Qui va tenir la sort de cara va ser en Josep Maria Codina, periodista de 54 anys resident a Terrassa. “Era una circumstància que no es donava cada any, sinó en aquells en què la taxa de naixements era molt alta, com ara el 1961, que era el meu. El sorteig va decidir que aquell any no fessin la mili els nascuts els dies 25, 26, 27, 28 i 29 d´agost.” Recorda que li podia haver tocat a qualsevol lloc d´Espanya i que, junt amb la seva família, havia pensat fer-se voluntari. “Així podria triar destinació i em lliurava, segur, d´anar a la Marina. Escolliria caserna, Berga o Barcelona, per la distància, tot i que allargaria el servei fins als 18 mesos. Però no ho vaig fer.”
Als seus 54 anys reconeix que “és la loteria més gran que m´ha tocat mai. Els mesos previs al sorteig, els vaig viure amb autèntic pànic. No fer-la va ser un alliberament perquè tal com estava plantejada no servia per a res”.
Fill de família nombrosa
Entre els anys 1988-89 va ser el temps en què en Jaume Planas, de 51 anys, va ser al servei militar. Primer, a Valladolid, a Cavalleria, i més tard a la caserna del Bruc. “Em van donar el trasllat a Barcelona per ser família nombrosa d´honor.” Aquest dissenyador gràfic recorda que, tot i estar prop de Terrassa, va ser una pèrdua de temps i un trencament del futur professional irreversible. “Vaig patir d´ansietat”, comenta.
Com a aspecte positiu recorda alguns dels companys i, com a negatiu, la forma de manar dels càrrecs. “Vaig veure la prepotència dels ´professionals militars´ vers la meva persona i alguns dels soldats.” S´oposaria a una hipotètica recuperació del reclutament forçós. “Ho trobaria absurd i, sincerament, no li ho desitjo a ningú.”
L´últim sorteig del servei militar obligatori es va fer el 8 de novembre de l´any 2000, en el qual 455 terrassencs nascuts entre 1972 i 1982 van ser els últims que van fer la mili. Van ser de la lleva de 2001.
Tres conceptes molt coneguts
►Excedent de contingent. El 1997 es va recuperar una figura abolida el 1987. Era una fórmula còmoda per desfer-se dels reclutes sobrants per la reducció dels exèrcits i l´increment dels soldats professionals. Eren eximits de fer la mili per existir un sobrant d´efectius.
►Insubmís. Una actitud que anava contra el servei militar i l´objecció de consciència. Un moviment social a nivell estatal que fa 27 anys va ser el revulsiu definitiu per acabar amb la mili. Va demostrar que la desobediència civil i la no violència eren factibles.
►Objector de consciència. L´objecció era un dret que eximia de fer el servei militar per una convicció d´ordre religiós, ètic, moral, humanitari o filosòfic. Els objectors de consciència, això sí, havien de complir una prestació social substitutòria que era el doble del temps destinat a fer la mili.
