La nova rectora de la UAB Dra.Marga Arboix ha estat escollida aquest dijous amb el 60% dels vots ponderats. La seva contundent victòria aporta aires de canvi en la Universitat del Vallès que té més de 40.000 estudiants matriculats (graus, Màsters i Doctorat) en la que treballant més de 1.600 professors i 2.300 persones d’administració i serveis. La força mostrada en la campanya electoral i el tarannà de l’acció enèrgica de la seva manera de fer, juntament amb el cansament de la comunitat universitària sobre la gestió dels equips anteriors, ha motivat un vot que per part del professorat fix que ha apuntat clarament al canvi. La nova rectora té gran capacitat de perseverar amb plantejaments i una visió que apunta a les solucions en què la part social té un gran pes. Tot plegat ho va plasmar en la publicació d’un programa de més de 100 pàgines. A partir de la defensa de la universitat pública, detalla en un enfocament pla i directe, la missió, funcions, persones, gestió dels recursos, i finalment relació amb la societat i l’entorn. Hem d’esperar que pugui avançar en moltes promeses difícils de complir en el marc legislatiu actual incert en què es perllonguen les iniciatives del govern ara interí del PP. En la seva re-definició de govern i activitats haurà d’establir aliances internes i externes perquè l’oferta universitària de la UAB s’avenci als canvis socials i empenti l’aprenentatge de les persones adultes a les necessitats de la societat actual i futura.
I de la societat de l’aprenentatge se n’ha parlat molt en el IV congres Internacional EDO 2016 de la UAB celebrat a Barcelona aquesta setmana també de la mà de l’equip de desenvolupament organitzacional liderats pel Dr. Joaquin Gairín. La societat de l’aprenentatge té diverses formes de manifestar-se: en institucions formatives, en espais d’oci, en el lloc de treball, en les xarxes socials. La construcció social del coneixement es fa a través de les connexions i relacions de les persones que són capaces d’entendre el que passa al seu entorn i avançar-se al canvi a través de l’aprenentatge. Les organitzacions i les persones aprenen constantment, i les institucions educatives no tenen el privilegi o exclusiva de ser les que l’impulsen. L’aprenentatge és doncs més complex i a la vegada més senzill. Senzill per què és més proper: cadascú de nosaltres té a l’abast unes eines concretes que atorguen l’establiment de les relacions necessàries de l’aprenentatge. Més complex perquè la realitat demana més esforços col·laboratius en el que les institucions han de facilitar l’accés al coneixement a través de propostes formatives flexibles, adaptades i sostenibles en el temps.
Després, la creació i gestió del coneixement demana l’acció de la comunitat de pràctica professional, en les que la coordinació i les eines per avaluar la millora derivada de l’aprenentatge, esdevenen elements claus de l’èxit. La gestió del coneixement col·lectiu s’afavoreix amb les eines i els factors influencien en l’aprenentatge en els llocs de treball. La cultura col·laborativa, el lideratge, la flexibilitat, la gestió dels errors, les estructures que sustenten els processos de canvi, … són elements claus per l’esdeveniment de l’aprenentatge.
Les dificultats per impulsar la millora de la pràctica professional són culturals i les barreres tècniques només són una part d’elles. Per això el reconeixement del creixement de la importància de l’aprenentatge informal és el primer pas perquè les organitzacions utilitzin la xarxa com una eina per l’intercanvi d’informació, coneixement i experiències. En resum doncs, la nova gestió del coneixement en les organitzacions demana a les institucions que adeqüin les seves polítiques al context actual en què s’ha de gestionar les dades, i l’aprenentatge en comunitat i xarxa.
L’autor és economista i professor de l’UAB
gabriel.izard@uab.cat
