Entenem l’esport com una pràctica saludable, una forma d’oci, un joc o competició subjectes a uns entrenaments i a unes normes, que ha d’esdevenir també un espai per a la convivència, el respecte i la competició sana. Però, recentment, hem vist com sovint l’esport no és un espai on es fomentin els valors esmentats anteriorment.
L’únic àrbitre declarat obertament gai en el futbol espanyol ha plegat cansat de patir sobre la seva persona els prejudicis de l’homofòbia. Jesús Tomillero, un jove de 21 anys, és també un àrbitre col·legiat que va començar a obrir el camí de la lluita contra l’homofòbia en el món de l’esport. Recentment, hem sabut que aquest noi ha hagut d’abandonar la seva feina, cansat de rebre agressions verbals i insults al camp de futbol i també fora d’aquest. En Jesús Tomillero va decidir fer pública la seva sexualitat ara fa més d’un any i mig i, des de llavors, ha declarat que ha rebut nombrosos comentaris vexatoris i també amenaces mitjançant les xarxes socials, fins i tot ha explicat que en alguna ocasió ha arribat a patir fins i tot per la seva integritat física.
És lamentable que en ple segle XXI es produeixin insults denigrants cap al col·lectiu LGTB als terrenys de joc i resulta molt preocupant que aquestes actituds, lluny de condemnar-se, es tolerin de manera subliminal entre els aficionats a l’esport.
M’agradaria que es reflexionés sobre si aquest és l’exemple que volem donar als nostres infants, als fills i filles que, si de petits són testimonis d’aquestes actituds denigrants, van assolint unes idees i uns estereotips oposats a la llibertat i al respecte. Quan arribin a l’edat adolescent, potser alguns d’aquests nens i nenes acabaran sent joves que s’obligaran a viure dins d’un armari per por de les represàlies i influenciats per uns estereotips que encara són molt presents en l’àmbit esportiu.
Quan des de bona part de la societat i també des de les institucions s’està treballant per promoure la igualtat i la no discriminació per cap motiu, no sembla gaire coherent voler condicionar la llibertat sexual dels nostres fills i filles.
Així mateix, des de LGTB Terrassa volem condemnar amb rotunditat l’actitud del Comitè d’Àrbitres, que ha intentat dissuadir aquest jove interposant una denúncia pels fets ocorreguts. Lamentem, també, que el propi entorn més directe d’en Jesús Tomillero tampoc li hagi donat el suport que necessitava.
Ara més que mai Terrassa, com a ciutat integradora i pionera en la lluita per una igualtat real i efectiva, hem de donar exemple i afirmar públicament que no tolerarem cap insult ni agressió per motius de discriminació, en cap àmbit. Cap homofòbia, tampoc en l’esport!
L’autor és secretari LGTB Terrassa
