Comença a ser hora que ens fem una pregunta, d’aquelles clares i de resposta binària, i és si la participació ciutadana és una eina de les institucions o una eina de la ciutadania. Dit d’una altra manera: es tracta d’una forma de legitimació de les polítiques que decideix un govern o, pel contrari, es tracta d’un apoderament de les persones que orienta les polítiques que executa un govern? Des de la CUP entenem la participació com una eina d’apoderament, un eix vertebrador de la comunitat des d’on transformem la nostra realitat i avancem en la millora de les nostres condicions de vida.
A aquestes alçades una part important de la ciutat és ja conscient de l’atzucac en què ens trobem en relació amb la finalització de la concessió de la gestió de l’aigua per part de Mina. Des d’un bon inici, el PSC va sortir amb la proposta de realitzar una consulta ciutadana per decidir el tipus de gestió, que a hores d’ara es debat entre pública o mixta. Una proposta, doncs, que a priori sembla positiva però que resol un debat gens innocent. Anem a pams.
Quin debat estem tenint, doncs? La consulta sobre l’aigua gira entorn a si la gestió d’aquest bé ha de ser pública o no. El nostre posicionament parteix que l’aigua és un dret universal, no una mercaderia, que és un bé comú i que com a tal ens pertany a totes i tots. I que com a bé comú no queda cap altra opció que apostar nítidament per fer d’aquest bé un bé públic i col·lectiu. L’única manera de garantir que l’aigua no esdevingui una mercaderia és no posar-la a subhasta, no posar la seva gestió a la venda. I, si l’intermediari que hi ha entre l’aigua i el ciutadà no és públic, no es pot garantir l’accés universal a aquest servei, a no ser que, com es fa ara, mentre l’empresa privada rep beneficis l’Ajuntament paga les factures de les persones que no poden pagar. Tot normal, com sempre, socialitzem les pèrdues i privatitzem els beneficis.
La sobirania, és a dir, la capacitat de decisió i gestió de recursos i drets d’una comunitat, no és una qüestió negociable. No pot ser objecte de debat. De la mateixa manera que no entendríem realitzar una consulta sobre si l’educació o la sanitat han de ser públiques, cosa que malauradament es posa sovint en qüestió, tampoc ho podem fer sobre l’aigua. En aquest context, veiem amb preocupació com, acceptant la consulta sobre l’aigua, acceptem la possibilitat de mercadejar amb un dret universal i, així, acceptem també que podem mercadejar amb altres drets col·lectius.
Nosaltres entenem que la consulta sobre l’aigua hauria de girar sobre el model de gestió pública d’allò comú que volem i no sobre si l’aigua ha de ser un bé comú o no. Una participació ciutadana rica és aquella que decideix com es gestionen els recursos col·lectius, ja siguin els béns comuns o els diners, però que blinda la possibilitat de perdre drets sobre aquests. Sense aigua no hi ha vida, de la mateixa manera que sense drets no hi ha democràcia. La democràcia existeix en tant que hi ha drets col·lectius que construeixen allò comú, allò que és públic i que, per tant, pertany al conjunt de persones que construeixen la comunitat. Si aquests drets col·lectius els posem en joc, no hi ha democràcia.
Així doncs, des de la CUP de Terrassa defensarem que en aquest cas concret de l’aigua, com en la resta, la sobirania no es pot negociar.
Defensem els serveis públics, com a garantia precisament d’unes condicions de vida dignes, justes i igualitàries per al conjunt de la població. I entenem que des de les diferents posicions d’esquerres aquest hauria de ser un mínim comú denominador. El debat no pot ser si l’aigua és un bé comú o no, sinó de quina manera volem que s’exerceixi la seva gestió pública.
En aquest context tot apunta que finalment la decisió més important de la legislatura i probablement dels darrers anys es prendrà en un ple i allà caldrà prendre-hi partit. Convergència i sobretot el PSC hauran de posicionar-se en un debat que intenten allargar per no afrontar i no enfrontar-se a les seves pròpies contradiccions.
Des de la CUP ho tenim clar, tirem pel dret! Per la sobirania i per posar el centre de decisió a prop de la gent, municipalitzem l’aigua a Terrassa. L’aigua és de tots!
Els autors són militants de la CUP
