Una democràcia no està segura si el poble tolera el creixement d’un poder privat fins a tal grau que es converteixi en més potent que el propi Estat democràtic. En essència, això és el feixisme" (F. D. Roosevelt, 1882-1945). Els grans volen "guardar amb seguretat, sense por de perdre-ho, el que han acumulat injustament" i "en nom del bé públic, ho imposen als mateixos pobres, sota el nom de lleis" ("Utopia", de T. More, 1478-1535).
El quadre que dibuixen les dues citacions pot representar la realitat actual del món. Només cal fer un recorregut pel mapamundi per adonar-nos que qui imposa les regles de joc no és la política sinó el món financer amb la connivència dels qui haurien de servir la ciutadania i no una minoria segrestada per la cobdícia. Se’ns informa que aquesta situació pot ser criticada, però que és inamovible, ja que no hi ha cap altra alternativa possible. Amb altres paraules, que no hi ha espai per a cap mena d’utopia que pugui inspirar un canvi, una transformació de la realitat.
Vés per on, aquest any es commemora el 5è centenari de la publicació d’"Utopia" (1516), de Thomas More, el qual va veure més enllà del seu temps en tractar problemes socials que avui dia preocupen tant la humanitat. T. More imaginà com seria un Estat ideal, al qual no haguessin arribat els principis cristians, i que fos dirigit per la raó natural. Aquest Estat seria "Utopia". L’autor porta un amic seu i el navegant Hythloday a casa seva i asseguts en un banc del jardí conversen sobre els mals de la humanitat. El diàleg presentat en "flash back" pel navegant és una crítica a la societat anglesa i europea i una anàlisi racional oposada a una legislació repressiva que reflecteix la injustícia, com el despotisme dels monarques, les atrocitats de la noblesa, l’ambició de poder i de diner, la cobdícia, la desocupació, els favoritismes, les injustícies; en resum, els mals que al segle XVI colpegen les societats. Després d’aquesta crítica del present, Hythloday narra les seves aventures als països visitats, entre els quals es troba una illa única pels seus costums i les seves formes de vida: Utopia. Quins trets "moderns" presenta Utopia? Les institucions són unes estructures per a tots els ciutadans, el diner no és un fi en si mateix, acceptació de la propietat comuna, valoració del treball com a principi igualitari, les lleis no s’utilitzen per beneficiar uns quants privilegiats, el pacifisme i l’antimilitarisme, tolerància religiosa, acceptació de l’eutanàsia, admissió del divorci, equiparació de la dona amb l’home en la instrucció… Pensaments, aquests, que tenen tot el caràcter d’autèntiques profecies.
Avui, però, ens posseeix un pessimisme conformista davant del que "hi ha", que fa concebre prolíficament distopies -la visió de les coses negatives del present indueix a imaginar un futur encara pitjor- tant en la literatura com en el cinema. Tanmateix, pensant en "Utopia", ens pot ser útil a l’hora de valorar els diferents programes electorals, tenir una imatge de la nostra societat ideal, una mena de model amb què contrastar-los. Per exemple, com voldríem que fos el món laboral? O el sistema fiscal? O l’educació dels nostres fills? O la justícia? És possible fer fora de la política la corrupció? O el nepotisme? O la desigualtat? Vivim realment en el millor dels móns? És possible canviar-lo?
La tradició utòpica atribueix a l’ésser humà la potencialitat d’actuar i de canviar el seu entorn tot i partint de la realitat política, social, econòmica i tecnològica. Cal tornar a posar de moda la utopia, ja que sense la imaginació creativa no s’hauria aconseguit cap dels avenços polítics i socials que coneixem. La història confirma que la utopia és el motor de la història, que els somnis d’avui poden ser les realitats del demà.
Com deien dos grafits el maig del 68: "La imaginació al poder" i "Siguin realistes, demanin l’impossible".
L’autor és filòsof