Quan comença a arribar el bon temps i la calor és quan ens vénen més de gust les fruites. Gustoses i sucoses, se’ns fa la boca aigua només de pensar-hi. I amb els primers raigs de sol de primavera els arbres s’omplen de nespres, curiosament, la primera fruita d’aquesta estació. Amb un color ataronjat molt característic quan està madura, posseeix un sabor dolç i àcid que no deixa indiferent ningú.
També coneguda pel nom de micaco a Badalona i a algunes poblacions del Maresme, la nespra és el fruit de l’arbre anomenat nesprer del Japó (Eriobotrya japonica), que és originari de la Xina oriental, d’on es va estendre al Japó i a partir d’allí es va difondre a Europa cap al segle XVIII com a arbre ornamental. Durant el segle XIX se’n van començar a consumir els fruits a tota l’àrea mediterrània, on es va adaptar molt bé a les zones de cultiu dels cítrics, i va desplaçar el que fins llavors també s’havia anomenat nespra i que era el fruit d’una altra espècie d’arbre, el nesprer europeu (Mespilus germanica). En menys de cinquanta anys, el nesprer del Japó s’ha conreat de manera intensiva, i ha substituït l’espècie europea perquè els fruits que té són més grossos i sucosos.
Els principals països productors estan a Àsia (Japó, Xina, Índia, Pakistan), en països mediterranis (Espanya, Itàlia, França, Grècia, Israel o Turquia) i a Amèrica (Califòrnia i Florida, Argentina, Brasil i Veneçuela). Aquí, a Espanya, pel clima es conreen sobretot a Granada, Màlaga i a la Comunitat Valenciana, on posseeixen Denominació d’Origen Protegida.
Propietats nutritives
Com en totes les fruites, el component majoritari en pes de la nespra es l’aigua (86%) i a continuació els sucres fructosa i glucosa (12%), que ens aporten 47 kcal per cada 100 g de fruita (compostos per 2 o 3 peces).
El contingut en vitamines “C” i algunes del grup “B” és moderat, però en canvi destaca lleugerament en d’altres. Així, conté provitamina “A” en forma de betacarotè, que és el que proporciona el color taronja característic de la nespra i és necessari per al creixement dels ossos i de les dents i per a la reproducció.
D’altra banda, la vitamina B1 o tiamina és important per al metabolisme dels hidrats de carboni. Actua com a coenzim per a la conversió dels hidrats de carboni en glucosa. És essencial per al funcionament del sistema nerviós.
En relació amb els minerals, la nespra ens aporta quantitats apreciables de potassi i magnesi. El potassi és un mineral imprescindible per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal, i evita les rampes a les extremitats.
Pel que fa al magnesi, es relaciona amb el funcionament de l’intestí, els nervis i els músculs i a més forma part dels ossos i de les dents, millora la immunitat i té un suau efecte laxant. També conté calci, fòsfor, magnesi, sofre i ferro.
Beneficis
Per les seves propietats, la nespra conté diversos efectes beneficiosos per a l’organisme. Conté, sobretot, provitamina “A” o betacarotè que es transforma en vitamina “A” essencial per a la visió, el bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament del sistema immunològic.
També actua com a regulador intestinal gràcies a l’elevat contingut en pectina, un tipus de fibra soluble que actua retenint aigua, cosa que fa augmentar el volum de l’estómac i que es formi un gel, que redueix la velocitat de buidatge i produeix una sensació de sacietat que pot ser molt útil en les persones que segueixen dietes d’aprimament. En aquest sentit també pot ser bona a causa de la seva baixa aportació calòrica i perquè posseeix alt contingut en potassi i molt baix en sodi.
La nespra conté també tanins, que són unes substàncies astringents i antiinflamatòries. Els tanins assequen i desinflamen la mucosa intestinal, de manera que resulten molt útils en cas de diarrea. D’altra banda, redueix l’acidesa gàstrica, augmentant el pH quan l’àcid de l’estómac es barreja amb els aliments i la fibra de la mateixa fruita; per això el consum de nespres madures està indicat en cas de trastorns gastrointestinals com ara estómac delicat, gastritis i úlcera gastroduodenal. A la riquesa en pectina, s’hi uneixen els àcids cítric, tartàric i màlic abundants en la polpa, que exerceixen una acció reguladora i tonificant.
També és diürètic i desinflamatori de la bufeta, per la qual cosa està especialment indicat en cas de patir gota, excés d’àcid úric, càlculs d’àcid úric, hipertensió o cistitis. Amb tot, es tracta d’una fruita que ens ajuda a preparar la pell per a l’exposició al sol, i sembla que contribueix a reduir el risc de malalties degeneratives, cardiovasculars o determinats càncers.
Curiositats de la nespra
►El primer xiclet. Els indígenes de Mèxic i Guatemala van aprendre fa molts segles que, si el làtex de la nespra s’escalfa, ràpidament es condensa i aglutina en una massa compacta que, en ser mastegada de manera repetida, allibera un sabor dolç i que és molt entretingut. Així va néixer el xiclet.
►Planta decorativa. La textura del seu fullatge afegeix un toc tropical als jardins, contrastant bé amb moltes altres plantes. El seu gran avantatge és l’ombra permanent. La multiplicació es realitza per llavors, però en les varietats es fa per empelt. És una espècie molt adaptable que tolera bé el fred.
►Antídot. Un ús desconegut d’aquesta fruita subtropical és la que se li pot donar com a antídot. Així, la pols que s’obté al triturar les llavors de la nespra es barreja amb vi i aigua i el resultat és molt eficaç sobretot en casos d’hidrofòbia provocats per la mossegada d’un gos amb la ràbia.
