El 1r de Maig sempre ha estat, i ha de ser, una data de mobilització obrera; és un dia en el qual la ciutadania surt al carrer per reivindicar els seus drets. Aquest any, en contra de la pobresa laboral, que és on ens han situat les polítiques practicades pels governs de dretes, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol.
Cal posar fi a totes les normes i lleis que el PP, amb la inestimable ajuda de la dreta catalana en massa ocasions, ens ha anat imposant com una autèntica piconadora divendres rere divendres. Per això cal passar a l’ofensiva, i exigir la derogació de la Lomce, de la "llei mordassa", de l’article 315.3 del Codi Penal, que és preconstitucional, del 1976, perquè el Govern del PP ha donat instruccions a la Fiscalia perquè l’utilitzi. I l’han utilitzat: 300 companys i companyes estan encausats per participar com a piquets en vagues generals. Però és que sense dret de vaga no hi ha democràcia.
Necessitem que s’incrementi l’SMI fins a situar-lo on correspon, com a mínim allà on el situa la Carta Social Europea, al voltant de mil euros, i que augmentin els salaris per estimular la demanda interna. Aquesta és l’única manera de poder estimular i recuperar l’economia.
La negociació col·lectiva ha de ser l’eina que equilibri les relacions laborals, però per a això cal donar-li el lloc i la importància necessaris perquè en sigui la protagonista.
Cal atendre l’emergència social. És molt necessària la renda garantida de ciutadania, com també és molt rellevant revisar la prestació d’atur, recuperar el poder adquisitiu de les pensions i impulsar les reformes per augmentar els ingressos de la Seguretat Social. Tot això és urgent i necessari, però són polítiques que faran de torniquet i serviran per aturar l’hemorràgia, cosa que és necessària, sí, però també necessitem de manera urgent polítiques de sutura. Polítiques que garanteixin que les persones accedeixen a llocs de treball estables, amb drets i amb condicions laborals dignes que assegurin els recursos necessaris per cobrir les necessitats bàsiques. Aquestes són les polítiques que ens oferiran futur.
Per això els convenis col·lectius sectorials han de ser els marcs que garanteixin les condicions salarials i laborals. En aquest sentit, és vital la recuperació de la negociació col·lectiva, com molt necessàries són les polítiques fiscals que garanteixin que qui més té, qui més cobra, aporti més.
Centrant-nos en les nostres comarques, el problema de Delphi és una mostra més que la situació no és, ni de bon tros, d’equilibri. Les decisions empresarials van protegides per les diferents reformes que han imposat els últims governs, però s’estan trobant amb la resposta de la mobilització i de la lluita. Aquí serem fins a trobar una sortida negociada. En aquest tema, cal esmentar que, des del Vallès Occidental, s’ha treballat sobre un projecte de reindustrialització de la comarca, que no és altra cosa que concretar Pacte +Indústria de Catalunya al nostre territori, i la Generalitat de Catalunya, a hores d’ara, no li ha prestat suficient atenció i no ha volgut apostar per propostes d’aquest tipus. Entre d’altres raons, perquè ni hi ha tingut, ni té, ni crec que tingui, propostes i política industrial concreta.
Ara tenim el problema de Delphi, i la Generalitat no sap com abordar el problema de la reindustrialització d’aquesta factoria, perquè no ha fet els deures quan corresponia.
També cal esmentar que, des de les últimes eleccions municipals, alguns governs locals estan decidint revertir, i en alguns casos remunicipalitzar, serveis ja siguin de neteja, de zones blaves, de gestió d’instal·lacions esportives o de servei d’aigua potable. I faig un parèntesi: CCOO del Vallès Occidental-Catalunya Central hem presentat als diferents municipis una proposta marc de concertació en l’àmbit municipal, per poder parlar i concertar en els municipis de manera ordenada. La proposta situa quins serveis es poden revertir i quins no, preservant els drets de la ciutadania a tenir un bon servei i mantenint les condicions laborals de les plantilles que actualment s’encarreguen de prestar aquests serveis, ja sigui des de l’àmbit públic o privat.
Per a nosaltres és imprescindible poder conjugar els drets de ciutadania amb el dret al treball. Per això hem de ser-hi i influir tant en l’àmbit laboral com en el sociopolític. En aquesta qüestió ara estem amb els companys i companyes de Mina Terrassa, procurant que la gestió directa del servei no sigui perjudicial per a l’estabilitat futura dels llocs de treball. La Unió Intercomarcal de CCOO seguirà influint, conjuntament amb el Sindicat Intercomarcal de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO, perquè les persones usuàries tinguin un bon servei i la plantilla mantingui les seves condicions laborals. Som conscients que mitjançant la mobilització és com s’aconsegueix el compromís. Per aquest motiu és necessària la solidaritat amb la plantilla de Mina, per l’estabilitat dels llocs de treball i per un servei de qualitat.
La sanitat, que en breu es veurà els problemes que hi tenim i d’altres de nous que es generen per l’ocurrència ideològica d’uns quants i d’un govern, el de la Generalitat, que està segrestat, i es planteja treure del circuit de la sanitat pública empreses amb ànim de lucre sense haver planificat com poden assumir la demanda d’usuaris i usuàries i com donar sortida als treballadors i treballadores de la sanitat privada, que són també treballadors i treballadores, que són els nostres companys i companyes.
Aquest sindicat ha estat sempre compromès i ha donat prioritat a allò públic. Sempre ho hem fet, però les decisions polítiques no poden generar pèrdua d’ocupació i de condicions i molt menys deteriorar els serveis que rep la ciutadania. Hem de posar-hi fi! Per cert, si algun partit polític es creu que liquidarà un model de sanitat i educació concertat, que es va construir durant els 35 anys de "pujolisme" sumant-hi els governs de Mas, que es basava a donar negoci als seus amiguets, en els 18 mesos de Govern… Va fi! Alguns es creuen que per posar-ho en un paper i signar perquè Puigdemont governi ja han complert, ho tenen clar! Això no és governar. Governar i fer política és saber conjugar els diferents drets i transitar cap al model necessari sense deixar morts en el camí.
Cal conjugar la nostra activitat sectorial, la negociació col·lectiva amb l’acció territorial, saber coordinar les dues potes de CCOO, la territorial i la federativa. Perquè és la representativitat que obtenim en les eleccions sindicals el que ens dóna la capacitat de ser majoritaris. La feina diària dels delegats i delegades a les empreses i als centres de treball és vital. Tant com per haver guanyat, un cop més, les eleccions sindicals al Vallès Occidental, i també en el conjunt de la nostra unió intercomarcal, a Catalunya i a l’Estat espanyol.
Però no és suficient dir que som i que representem el 42% dels treballadors i treballadores del Vallès Occidental-Catalunya Central, sinó que cal guanyar-nos l’espai per a la mobilització.
L’autor és secretari general de CC.OO. Vallès Occidental – Catalunya Central
