Ens trobem a les vigílies de la festa de la Mare de Déu de Montserrat i, com a preparació, m’ha semblat oportú referir-me a la memòria de santa Maria en l’Any Jubilar que estem celebrant. El santuari de Montserrat és la principal meta de peregrinacions a Catalunya i, des d’aquí, en aquest Any de la Misericòrdia, vull fer memòria d’un altre lloc privilegiat d’oració i de peregrinació a la ciutat de Roma. Em refereixo a la basílica de santa Maria Major, que és el primer santuari a l’urbs i al món dedicat a la Mare de Déu.
Una antiga tradició explica que la nit del 5 d’agost de l’any 352 un fet insòlit va mostrar el senyal de la voluntat divina. La Mare de Déu s’aparegué en somnis al papa Liberi i a un matrimoni al mateix temps demanant-los que construïssin una església en honor seu en un lloc on hagués nevat aquella nit. I vet aquí el miracle: neu en ple agost sobre l’Esquilí!
Es va construir el santuari dedicat a Maria i d’aquell fet prové el primer nom donat a la basílica: "Santa Maria ad nives" (de les neus). També se l’anomena basílica liberiana, pel nom del Papa que la va inspirar. Era just que a l’església de Roma, on es donava un culte especial, hi hagués una basílica dedicada a la Regina Martyrum, la reina dels màrtirs. D’altra banda, no es podia oblidar que uns anys abans, el 431, s’havia convocat un concili a Efes en què es va proclamar Maria com a Theotocos, literalment "casa de Déu" o "engendradora de Déu", per expressar d’aquesta manera que ella era la veritable Mare de Déu, d’aquell Fill que es manifestà en la carn per a la salvació de tots.
El papa Francesc, gran devot de la Mare de Déu, que visita la basílica liberiana quan retorna dels seus viatges per posar-ne els fruits als peus de la Verge Maria, va voler obrir l’Any Sant en la festa de la Immaculada Concepció. Aquest dia obrí la Porta Santa que "en aquesta ocasió serà una Porta de la Misericòrdia, a través de la qual qualsevol que hi entri podrà experimentar l’amor de Déu que consola, que perdona i ofereix esperança" (MV 3). El Papa desitja que aquesta Porta Santa sigui oberta també a cada catedral i -diu ell- "en els santuaris, meta de molts pelegrins que en aquests llocs són tocats en el cor per la gràcia i troben el camí de la conversió".
Quan resem el rosari, a les lletanies invoquem Maria com a "Porta del Cel". Ella és certament la porta que Déu escollí perquè el seu Fill vingués al món, engendrat en les seves entranyes com a home veritable. Aquest és el misteri més antic i fonamental pel que fa referència a la persona i la funció de Maria en la història de la salvació. Déu podia fer-se present de moltes maneres en la història humana, però quan arribà el temps el Pare etern disposà que el Verb s’encarnés i es fes home en el si d’una dona per l’acció de l’Esperit Sant.
Déu ha volgut que ella fos la mediació necessària perquè el Verb s’encarnés i, en donar a llum el Fill, Jesucrist, és la porta i la casa de Déu. Per això invoquem Maria com a mitjancera de totes les gràcies. El Concili Vaticà II arribà a afirmar: "Amb el seu amor matern té cura dels germans del seu Fill que encara pelegrinen i que es troben enmig de perills i angoixes, fins que arribin a la pàtria feliç" (LG 62). Demanem, doncs, aquests dies a la Mare de Déu de Montserrat que ens acompanyi en aquest Any Sant perquè "tots puguem redescobrir l’alegria de la tendresa de Déu" i ella "no es cansi de girar envers nosaltres els seus ulls misericordiosos i ens faci dignes de contemplar el rostre de la misericòrdia, el seu Fill Jesús" (MV 24).
L’autor és el bisbe de Terrassa
