Una, dues, tres vegades€ Tres vegades hem vist les mateixes imatges, infinitament buides, com un ritual sense sentit: el rei (“el preparao”) va rebent líders polítics, parlen de les seves coses, transcendeixen algunes paraules més o menys pactades€ I, al final, res de res, com era de preveure. La tercera ronda acaba avui, per certificar el que ja sabem: que estem en via morta. Encara que s’inventin a darrera hora algun acord improbable, això està mort. Lamentable? Depèn de com es miri. L’espectacle és patètic, però pot tenir alguna virtut, més enllà de la infinita mandra electoral que sent tanta gent, aliena absolutament a aquestes patètiques cerimònies de politiqueria de rebaixes. El bloqueig pot servir per acabar de rematar el país, sens dubte. És una possibilitat. Però també pot tenir una altra utilitat: esquerdar el sistema, afavorint que surtin algunes oportunitats de renovació, d’aire fresc. Les coses no poden seguir eternament així, els buits tendeixen sempre, tard o d’hora, a omplir-se. Ens acabarem adonant que aquesta vella política no va enlloc i que mereix un càstig seriós, una sacsejada en profunditat? O seguirem passant pel tub i entrant en un joc que porta el país sencer a la deriva? Aquesta és la gran qüestió de fons des de fa mesos, a mesura que queda més demostrada la impotència i la decadència del sistema polític dissenyat en la transició: va tenir moltes virtuts, però ara els vicis són ja massa poderosos i ho estan corcant tot. El “paripé” del rei i les visitetes a la Zarzuela, amb el surrealista prec de fer una campanya barateta i lleugereta, ho diu tot: no podem esperar res més que això. I la veritat és que tampoc no hi ha alternativa, ara per ara, perquè la qüestió ja no és qui gua-nya, sinó deixar de perdre col·lectivament. La inèrcia farà que això aguanti encara una bona temporada, però l’esquerda continuarà creixent€ Ara per ara costa saber per on es trencarà, ni si serà per bé o per mal, però l’únic impossible és que les coses continuïn eternament com estan.
