L’especialista creu que a Terrassa ja hi falta producte immobiliari, perquè durant molt temps no hi ha hagut promocions d’obra nova, i perquè l’excés de pisos nous per vendre que hi havia a la ciutat durant la crisi s’ha anat eixugant. El Centre i Can Roca són dues de les zones que Lázaro veu amb millors perspectives de futur a curt termini.
Com defineix la situació en què es troba el sector immobiliari?
L’any 2015 va ser de transició. Veníem d’una crisi accentuada i el sector va ressituar-se, sobretot a nivell de preus. De fet, cap a finals d’any ja va començar a notar-se un cert creixement dels valors, tant pel que fa a la venda com al lloguer. Diríem que l’any 2015 va marcar el final d’una etapa i l’inici d’una altra. Ara, a Terrassa, ja hi ha unes certes tensions al sector.
Què vol dir, exactament?
Doncs que a la ciutat comença a existir un problema de falta de producte, d’habitatge nou. L’excés d’aquest que s’havia generat a Terrassa amb el boom immobiliari s’ha anat reduint. I ara ens trobem amb què durant els anys de crisi econòmica no s’ha començat a fer obra nova, així que l’oferta s’ha anat esgotant, en una tendència que ja va deixar-se sentir al segon semestre del 2014. I la veritat és que comença a haver-hi una certa problemàtica en aquest sentit a Terrassa, donat que no hi ha massa promocions noves.
A quines zones de la ciutat existeix una demanda concreta de possibles compradors d’obra nova?
Bàsicament, al Centre i a la part nord de la ciutat, tant a Sant Pere com a la zona de Can Roca. Allà, en el cas que hi haguessin promocions noves, és molt possible que comencessin a vendre’s.
Fins a quin punt s’han incrementat els preus de venda a causa d’aquesta nova realitat que just acaba de descriure?
A nivell de preus, la primera dada important és que ja no baixen. I és que, a conseqüència de la crisi, a segons quines zones de Terrassa els habitatges havien perdut entre un 50 i un 70 per cent del seu valor. Ara, en alguns casos, ja parlem que els preus pugen entre un deu i un quinze per cent en certs barris.
A quines zones en concret es dóna aquesta tendència?
Al Centre i a àrees com Sant Pere, Sant Pere Nord, a la zona de Les Escoles, Vallparadís, Ca n’Aurell, a més d’una part del Segle XX, jo diria. Aquest increment dels preus té lloc, sobretot, pel que fa a la venda d’immobles unifamiliars comprats per després rehabilitar-los. I, en una menor mesura, l’augment dels valors de l’habitatge també es produeix a Can Roca i La Grípia, que és una de les poques àrees de Terrassa en les quals s’està construint habitatge nou.
I el perfil del comprador, és ara molt diferent al que hi havia abans que esclatés la bombolla al sector?
Sí, en el sentit que avui en dia existeix molt petit inversor, que són famílies, particulars, que busquen adquirir un habitatge de segona mà a uns preus baixos amb l’objectiu de rehabilitar-lo després i així poder-ne obtenir una rendibilitat posant-lo al mercat de lloguer. En bastantes ocasions, aquests immobles són propietat d’entitats financeres. Però també ja comença a haver-hi particulars que volen comprar obra que sigui nova.
Hores d’ara, de quina forma incideix al mercat immobiliari l’estoc d’habitatges que en l’actualitat segueix en mans dels bancs?
Els pisos i les cases que estan en possessió de les entitats financeres o de fons d’inversió que gestionen productes de la Sareb han quedat obsolets en la majoria dels casos. És a dir, són habitatges que han esdevingut en un cert estat de desús i ara haurien d’actualitzar-se. A més, tenen un preu car i són productes als quals els costa trobar una sortida al mercat. A no ser que els bancs facin campanyes puntuals i els venguin a uns preus baixos, que és quan els compren inversors per rehabilitar-los. Parlem d’immobles que pel seu preu i estat de conservació no resulten pas especialment interessants.
A qui tingui un pis en propietat i pensi en vendre’l o llogar-lo, quina opció l’hi recomanaria?
Avui per avui, tractar d’obtenir una rendibilitat periòdica pel teu habitatge a través d’un lloguer és una bona idea. A més, a Terrassa poden aconseguir-se rendibilitats coherents, d’entre el cinc i el sis per cent. Tot sigui dit, però, aquest també és un bon moment per vendre, ja que hi ha un cert creixement del valor de l’habitatge. Per exemple, tenim clients que venen el pis que tenen a un cert barri de Terrassa perquè en volen comprar un altre a un barri millor. Doncs ara és un bon moment per fer-ho, perquè els preus a zones bones resulten més baixos que els d’abans de la crisi.
La previsió
Saber quins són els vaticinis sobre el sector que fan els professionals que hi treballen dia a dia és la millor forma de conèixer com evolucionarà. En aquest sentit, Làzaro, que compta amb una gran experiència en el món immobiliari, comenta que “aquest any 2016, els preus de venda a Terrassa pujaran més que al 2015”. L’analista afegeix que “enguany acabarem arribant a una situació en la qual començarà a sortir a compte impulsar promocions noves de pisos, a causa de la necessitat de satisfer una renovada demanda dels clients”. Sigui com sigui, les peces del tauler d’escacs que és aquest sector han deixat ja d’estar caigudes.
