Avui, dia de Sant Jordi i totes aquestes coses que es diuen sobre llibres, roses i altres lirismes patriòtics, les "multes lingüístiques" fan una mica més de vergonya que altres dies. Bé, una mica, no, molta més vergonya… El govern català va recaptar l’any passat uns cent cinquanta mil euros en multes a una seixantena d’empreses. Tot un rècord, gairebé el triple que l’any anterior. Ben trist rècord, per molts ingressos que necessiti la Generalitat: el recurs a les multes, que practiquen moltes administracions sense reconèixer-ho, és impresentable. I, en aquest cas, encara més. Té cap sentit multar per no posar rètols en català? Gens ni mica, per molt fràgil que sigui la salut present i futura de la llengua catalana. Ni per molt integristes o estúpids que puguin ser els que no tenen cap mena d’intenció de canviar el seu rètol. Tenen i han de tenir llibertat de fer-ho en la llengua que els surti dels nassos, català, castellà, paquistanès, anglès, xinès… De la mateixa manera que tenim llibertat de comprar o no en aquests establiments, de criticar-los moderadament o d’engegar-los a fer punyetes. I amb l’etiquetatge de productes, el mateix. Una cosa és protegir i fomentar una llengua (el català ho tindria molt fotut sense la força d’una administració dedicada a emparar-lo) i una altra és entrar en l’espiral de les sancions, que no són altra cosa que la traducció d’una imposició, injustificable i impresentable en aquest cas. El prestigi social d’una llengua es pot guanyar de maneres molt millors i més dignes… I algun dia, molt llunyà, acceptant que el castellà també és una llengua dels catalans. Per aquí, segurament, hi ha un camí molt interessant, que no és cap mena de rendició, obert a qui tingui ganes de veritat de fer un país més gran…
