Què es pot fer si un govern (ni que sigui en funcions) decideix passar olímpicament d’anar al seu Parlament? Podem esperar que el ministre de la policia enviï els policies a casa dels ministres i els porti arrossegats al seu escó? Podem esperar que el ministre dels tancs enviï els tancs? O que el Tribunal Constitucional, controlat pel Govern, faci que el Govern es deixi de maniobres estranyes i almenys s’assegui al seu lloc al Parlament? La innovadora estratègia del govern Rajoy, avalada per informes fets a mida per una part (la seva) dels serveis jurídics de l’Estat, inaugura una nova etapa en la política mundial: la dels governs autodeterminats, que només responen davant d’ells mateixos. Ara l’excusa és que estan en funcions. Cosa meravellosa que permet "renunciar a les funcions" en comptes de "dimitir", que és més clar. Però un altre dia trobaran un altre informe jurídic que dirà coses encara més innovadores, més sorprenents. La Constitució i les lleis, ben retorçades i espremudes, poden acabar dient el contrari del que sembla que diuen… I, al capdavall, passa res? Doncs, no. Una mica més de xou mediàtic, que permet dissimular la patètica incapacitat de la política espanyola per estar a l’alçada del país, i para de comptar. Tothom content amb la seva quota d’audiència, amb el seu missatge col·locat als mitjans, amb la seva foto… I el Govern, a governar en funcions, immensament alleujat perquè no ha de retre comptes a ningú, perquè ha descobert no ja l’autonomia, sinó la independència… El somni de qualsevol govern: respondre davant la història, en un futur llunyà. Però, en qualsevol cas, si això no és suficient símptoma d’un sistema polític mort i sense nord, no sé pas què més caldrà que passi… Però la tragicomèdia continuarà encara una bona temporada més, entre altres coses, la veritat, perquè saben que el país està disposat a empassar-se tot això i molt més.
