La política monetària expansiva en la qual estem immersos, amb tipus d’interès fins i tot negatius, hauria d’aconseguir que les administracions públiques poguessin gastar més sense veure afectat el seu nivell d’endeutament, ja que la despesa financera s’abarateix. Ja vàrem parlar en aquest mateix espai ("Apunte Económico") fa unes setmanes que Espanya no ho ha aconseguit i que el seu dèficit segueix creixent. De fet, el ràtio d’endeutament públic respecte al Producte Interior Brut ha crescut a Espanya des del 35 per cent a l’any 2007 fins al 60 per cent al 2010 i actualment està al voltant del 99 per cent. És a dir, que si volguéssim cancel·lar tot el deute que Espanya té, caldria destinar tot el que produeix Espanya en un any per cancel·lar-la; bé, no vull exagerar, no un any (365 dies) sinó 361 dies, un 99 per cent d’un any.
No tenen la mateixa situació altres països europeus. Així doncs, per exemple, Alemanya ha retallat deu punts el seu endeutament en els darrer cinc anys passant d’un 81 per cent al 2010 al 71 per cent actual. És a dir, que qui s’hauria d’endeutar per aconseguir arrossegar a la resta de l’economia del vell continent en una espiral de creixement, no ho fa, i qui hauria de reduir el seu palanquejament, fa just tot el contrari. És a dir, que el resultat d’aquesta crisi és que Alemanya cada cop està menys endeutada i Espanya ha triplicat el seu deute en una dècada, deixant una herència a les futures generacions, per dècades o segles. I és que, com passa en els mundials de futbol, Alemanya sempre guanya!
L’autor és conseller d’Urbegrup. Doctor en Finances i professor universitari
jtorres@urbegrup.com
