Fa uns dies llegíem a les pàgines d’aquest diari un article del president del partit Família i Vida, Josep Maria Clotet, fent apologia de l’escola concertada. A més a més, s’atacava alguns partits polítics, entre ells la CUP; atribuint-nos intolerància per acceptar la diversitat en els models educatius actuals.
Doncs res més lluny de la realitat. Des de la CUP no tenim dubte que cal fer triar a les escoles concertades de forma immediata: o s’integren progressivament a la xarxa pública o queden relegades al sistema privat sense concert.
I és que, malgrat que tant aquí com a l’Estat espanyol tinguem normalitzada l’existència de la concertada, en realitat és un fet anòmal a la resta de països "democràtics".
De fet, l’apologia a la concertada es dota d’una argumentació parcial i tendenciosa. És una perversió argumentar que la pública sobreviu econòmicament gràcies a la concertada. Entenem que els fons públics s’haurien de destinar exclusivament a serveis públics, a aquells que donen servei directe a la població i que garanteixen els drets més bàsics. Fer-ho d’una altra manera comporta acceptar la mercantilització de l’educació. I, en conseqüència, la possibilitat de fer-ne negoci. Permetent, a més, incorporar determinades ideologies poc neutrals que s’acosten més a l’adoctrinament que no pas a l’educació.
També ens sembla un insult que es digui que eliminar els concerts ens portaria a crear un model exclusiu només per a les classes econòmicament més poderoses i una retallada de llibertats. Aquesta afirmació demostra un nul coneixement sobre la situació actual de l’educació. Precisament, està demostrat que aquells països on hi ha més equitat són els que ronden gairebé el 100% d’escola pública (tant pel que fa al creixement personal com als resultats acadèmics).
A més a més, només cal fer un cop d’ull sobre on s’estableixen els majors percentatges de segregació escolar per adonar-se que és precisament la pública qui acull aquesta segregació. I, consegüentment, es nodreix de la diversitat cultural.
L’educació concertada, blindada per la LEC, ha format part de l’estratègia encoberta de privatització educativa. I ha estat acompanyada per les polítiques de maltractament contra la pública promogudes per CiU. Fins i tot de la mà d’ERC. L’esquerda social està garantida i sostinguda amb aquest model educatiu. Generar discriminacions educatives per raons socioeconòmiques mai podrà ser compatible amb promoure la igualtat d’oportunitats per més que ens intentin fer creure que sí.
Apostar per l’educació pública no només és defensar un model educatiu concret sinó que és la base per construir un model social just, sense discriminacions, ni classes. Perquè, com bé és conegut, un poble educat no es manipula. No deixem l’educació de les nostres filles i fills en mans de qui ens esclavitza.
L’autora és militant d’Arran i coordinadora del Grup Municipal de la CUP
