El ministre Catalá no és un galtes, no: té una cultura política diferent, que provoca una inflamació i un enduriment de les galtes. Com Panamà, segons ell: no es tracta d’un paradís fiscal, clar que no, sinó d’un país que té una cultura tributària diferent. Per això Espanya, que és un país especialment sensible amb les cultures diferents, va establir l’any 2013 un acord policial amb Panamà que és exquisidament respectuós amb la cultura tributària panamenya. De què va aquest acord? Els dos estats acorden col·laborar estretament en la persecució policial d’uns quaranta tipus de delictes diferents. La llista és exhaustiva, completíssima. Però, ja se sap, ningú no és perfecte, i a vegades es produeixen oblits involuntaris, totalment comprensibles i disculpables: a la llista no hi ha ni un sol delicte de corrupció, evasió fiscal o blanqueig de diners. Algun malpensat pot insinuar que hi ha cap mena de mala intenció en aquest oblit? Lliuri’m Déu de malpensar… Pura coincidència, sens dubte. Ah, que això només pot passar amb un govern de Rajoy, eh? Doncs no… El govern Zapatero també va fer una coseta, amb tota la bona fe del món, per suposat: treure Panamà de la llista de paradisos fiscals. Just quan es negociaven els contractes de les obres del canal als quals aspiraven grans empreses espanyoles, mira tu quina casualitat… I si pensem en tots els informes que hi deu haver sobre els viatges de la família Pujol a Andorra, anys i anys, i que es van mantenir discretament al congelador mentre tothom va fer el que havia acordat fer… També casualitat, clar. Així és com funciona la cosa. En el fons, tot plegat va del respecte a les cultures tributàries diferents. Un respecte escrupolós a la diversitat. I qui pensi que tot plegat és un saqueig conscient i organitzat, a més de consentit, d’Espanya o de Catalunya s’equivoca. Repetim-ho, fins que se’ns passin les ganes de riure i entenguem que això és ni més ni menys que la nostra ruïna per generacions: el que es tracta és de respectar les cultures tributàries diferents. Com la panamenya o l’andorrana, per exemple… O la Suïssa, que també està plena de fets diferencials dignes del màxim respecte.
