El doctor Gabriel Salazar és un dels especialistes en neurologia que més saben sobre la malaltia del Parkinson. Juntament amb el seu equip professional de la Unitat d’Estimulació Cerebral Profunda de Salut i Més, a l’Hospital de Terrassa, treballa dia a dia per ajudar a les persones afectades a afrontar la malaltia.
El Parkinson és una patologia associada a l’envelliment?
Sí que és més prevalent en gent de més de 65 anys, però tenim malalts des dels 19 fins als 93 anys. En la societat catalana va en augment per l’alta expectativa de vida en comparació amb els EUA.
Diu que pot afectar a joves?
Sí. La malaltia en gent tan jove té un pitjor pronòstic i deriva en una ràpida discapacitat si no es tracta.
És una malaltia de tremolors? Davant quins símptomes s’ha de sospitar i acudir a un neuròleg?
Curiosament el més habitual no són les tremolors sinó els problemes de discapacitat per un alentiment de la marxa que afecta les seves activitats diàries com vestir-se, dutxar-se… Només el 50% dels afectats pateixen tremolors i no sempre són evidents.
Quan triga un pacient a obtenir un diagnòstic de Parkinson?
Depèn dels casos, de vegades fins i tot poden passar cinc anys, segons estudis europeus. El pacient pot conviure amb dolor d’esquena, d’espatlles, o depressió durant temps sense fer-se cap revisió. Un cop arriba a la consulta mèdica el diagnòstic és bastant ràpid.
Han millorat les tècniques de detecció respecte a fa 20 anys?
Sí. La formació clínica dels nous metges ha contribuït molt a millorar el diagnòstic així com les proves de ressonància magnètica modernes i els estudis de medicina nuclear DaTSCAN. Amb tot, l’experiència professional és el factor més important.
Quina tasca realitza la Unitat del Parkinson com a servei privat?
La Unitat detecta i orienta els pacients sobre la malaltia així com altres tipus de tremolors i moviments anormals. La Unitat de Cirurgia del Parkinson de l’Hospital de Terrassa, conjuntament amb Barcelona Parkinson, ha intervingut a 14 malalts amb un sistema d’electroestimulació cerebral profunda octopolar tecnològicament avançat i una casuística comparativa a tot l’Estat excel·lent.
Com ha canviat aquesta Unitat de què es va fundar?
Primer han evolucionat l’orientació i les teràpies, segons l’afectació del malalt. S’han publicat 12 articles en revistes internacionals d’impacte i des de fa quatre anys fem formació sanitària.
Ha aparegut algun tractament que pugui frenar la malaltia?
Sí. La malaltia és crònica i degenerativa però la cirurgia frena les complicacions i la discapacitat. Els malalts tornen en la gran majoria de casos a estadis inicials.
Quant de temps poden controlar els fàrmacs els símptomes?
La medicació és molt eficaç els primers cinc anys. Després, en un percentatge molt alt els símptomes es compliquen i deixa de fer un efecte apropiat. Llavors podem afegir fàrmacs que milloren aspectes motors però que empitjoren problemes conductuals.
Quins són els reptes actuals?
La detecció i tractament precoç. Estem desenvolupant eines diagnòstiques amb biomarcadors elèctrics per l’estudi de la malaltia. Tan important és analitzar els aspectes motors, com els de l’esfera cognitiva i conductual, per les seves implicacions en l’entorn familiar.
