Fa 600 anys que el poble gitano va arribar a Catalunya. I, per commemorar-ho, la Generalitat ha organitzat un programa d´activitats dissenyat amb motiu de l´efemèride, sota el lema “600 anys del poble gitano a Catalunya. Un poble dins d´un país”.
Durant l´acte inaugural, el vicepresident del Govern i conseller d´Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, va destacar que “són sis segles, gairebé tants com el Palau de la Generalitat, la institució més antiga d´Europa”. Per la seva banda, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va afirmar que “aquesta commemoració reafirma el compromís del Govern (…) amb les polítiques de reconeixement cultural del poble gitano i amb actuacions que contribueixin a superar les desigualtats que encara avui pateix”.
Entre les activitats que tindran lloc al llarg de l´any destaquen accions formatives de llengua romaní en centres educatius, la inauguració de l´exposició itinerant sobre els 600 anys de l´arribada del poble gitano, concursos per a infants i joves o diverses xerrades arreu del territori català, entre altres. Cal destacar que ahir, 8 d´abril, va ser el Dia Internacional del Poble Gitano, recordant aquell dia de 1971 a Londres, on es van instituir la bandera i l´himne de la comunitat.
La religió un pilar fonamental
La religió és sens dubte un dels pilars fonamentals per a la comunitat gitana, una de les seves bases. Així ho expressa el pastor de l´església evangèlica Filadelfia de Terrassa, Francisco Dual, a qui la religió ha canviat la vida. “De jove era drogaaddicte. M´ajuntava amb gent d´aquest món i, tot i que em vaig casar i començar a treballar al mercat, seguia igual. Fins que un dia vaig anar a una església i allà vaig veure la realitat. A partir d´aquell moment vaig canviar i ja no he tornat a ser mai més la mateixa persona.” A partir d´aleshores, Francisco –o Paco, segons l´anomenen els qui el coneixen- es dedica en cos i ànima a ajudar el proïsme, “en la mesura que puc i amb els instruments que tinc a l´abast”, confessa.
Pastor des de 1995, per a ell l´església reporta un gran benefici per a totes les persones, no només per a la comunitat gitana, a la qui ell es dirigeix principalment. “Nosaltres tenim molts problemes de drogues, baralles, conflictes matrimonials i laborals… L´església actua de mitjancera, com si fos un servei social”, confessa.
Des de nenes de 2 anys fins a senyors de 70, tots acudeixen a la Filadelfia, que és un centre cultural. A part de rituals de culte, hi ha cors infantils i oficials, s´hi fan obres de teatre, convencions i estudis espirituals per a joves, entre altres. I, tot i que la major part dels assistents pertanyen a la comunitat gitana, també hi acudeixen ciutadans d´altres cultures. I és que per a Paco la seva cultura, la caló, cada cop està més integrada. Malgrat això, també confessa que encara queda feina per fer perquè “el gitano ha estat tradicionalment un poble molt marginat”. Però, gràcies a la feina de persones com ell, aquesta és una tendència que es va trencant. “Els nens van al col·legi, molts d´ells s´hi estan fins als 16 anys i algun va a la universitat. Això ja és un canvi, perquè jo vaig anar a escola només fins als 10 anys. I crec que si hagués nascut ara hagués evolucionat més.”
