El 7 d’ Abril va néixer fa 101 anys a Berlín, n’Albert O. Hirschman. 40 anys abans de morir (el 2012 amb 97 anys), va escriure el llibre que amb el títol "Veu, sortida i lleialtat", on desenvolupà un marc teòric per analitzar els moments en què les coses no funcionen en l’àmbit de les organitzacions, la política, les relacions laborals i els problemes socials. Economista destacat, format a la London School of Economics i a la Universitat de Califòrnia, va treballar en projectes humanitaris a Colòmbia i també a vàries universitats americanes. En la seva biografia apareixen notes humanes notables, com la seva acció de voluntari per la República a la guerra d’Espanya. També, durant l’ocupació alemanya de França va ajudar a exiliar-se nombrosos fugitius del nazisme.
El seu enfocament permet veure la situació de la primavera política, social i econòmica actual en les tres formes:
La "sortida": els clients són menys fidels (he vist com es fan compres on line a la botiga física de productes més barats exposats a la tenda). El treball és més volàtil i té més acceptació la situació precària de les condicions dels treballadors a les empreses. Els votants s’abstenen avorrits de debats repetitius i els militants d’un partit polític utilitzen "la veu" per radicalitzar les seves postures oblidant-se de "la sortida". Els ciutadans i les persones, perden els vincles i fastiguejats, s’apunten a plantejaments radicals que fa tan sols 5 anys, la seva presencia inquietava a la majoria. Altres, perden el sentiment de pertinència per cansament i per escapar d’una relació negativa. La "veu" serveix per donar o escoltar raons. La veu atorga força per superar moments de mal funcionament.
La veu del corresponsal del Financial Times a Madrid deia aquesta setmana que a pesar de la crisi política, la recuperació de la crisi econòmica a Espanya sembla clara. El seu article desgrana les raons i deixa palesa la debilitat d’ aquesta nova situació, que és conseqüència de fets aliens als governants elegits o provisionals. La por al terrorisme al nord d’Àfrica incentiva l’ augment del turisme a Espanya. La caiguda del preu del petroli afavoreix la reducció de la factura de l’exterior. La caiguda del tipus d’interès ajuda als sectors industrials. Ah! Però això perjudica els bancs que pateixen de valent tant per la baixada dels marges com per la reducció d’operacions de compra i fusió d’empreses. Si en això s’afegeix el ralentí en què es troba el sector immobiliari amb petits moments de certa eufòria, el corresponsal afegeix, l’economia espanyola continua marcada per les debilitats estructurals com l’atur (encara al 20%) i el dèficit (5,2% del PIB el 2015), que mantenen el risc de caigudes sobtades, més enllà de 2016. Si hi afegim els efectes de la inflació negativa a on el consum s’atura a l’espera d’un pròxim futur amb preus mes baixos, tenim un panorama que no ajuda a millorar la manca de solidesa actual.
El tercer element la "lleialtat" assisteix a la resolució de situacions complicades i disposa dosis de prudència en moments en què les dades no ajuden a l’optimisme. El repàs del primer trimestre en l’àmbit de l’economia financera se sosté per la lleialtat. Les borses no són atractives per culpa de la falta de creixement dels beneficis empresarials, i la poca inflació, el curt creixement i tipus d’interès baix mostren un panorama en què l’economia es manté aguantant "per una corda fluixa", com diu un informe d’una agència de gestió de patrimonis. Els arguments de fons que obliguen a què ens acostumem a aquesta situació, es troben en la visió de societat madura, a on l’envelliment, la baixa productivitat i el recel a l’endeutament, ens donen una manca de creixement potencial en els pròxims mesos. Deixàrem de considerar al creixement com un indicador de millora? Noves situacions en la primavera que tenim al davant.
L’autor és economista i professor de la UAB
gabriel.izard@uab.cat
