A casa sempre s’havia dit que "totes les masses piquen". Un joc de paraules entre "les masses" elèctriques i "els massa" per excés. I m’ha vingut al cap arran de la recent senyalització dels aparcaments locals. Perquè si és cert que he denunciat sovint l’escassetat d’indicacions a la ciutat, ara em veig en la necessitat de denunciar el contrari: l’abús de senyals.
Fa uns mesos vaig escriure un article després de fer la prova d’intentar arribar a la Seu d’Ègara seguint els senyals que hi ha a les diverses entrades de la ciutat. Va ser un desastre perquè, a la segona o tercera cantonada, ja no hi havia indicadors de cap mena i, si no coneixies el destí, et perdies sense remei. Reconec que es tracta d’un problema que se superarà amb l’ús cada vegada més general dels GPS. I, si es tarda gaire a posar rètols, farem tard. Encara que, alternativament, caldrà afegir als fulletons les coordenades -la longitud i la latitud-, tant de les esglésies com dels aparcaments, per poder-les afegir a l’aparell i fer que ningú no es perdi.
Ara bé, avui parlo d’aquesta originalíssima aparició de desenes, què dic desenes, centenars de senyals indicadors d’aparcament. Són unes "P" sobre fons blau -l’habitual-, però amb unes lletres menudes a sota, dins d’un marc, cadascun d’un color diferent. En alguns llocs, el senyal és enorme, i llavors, al costat de cada lletra, hi consta el nom de l’aparcament. Digueu-me ase, però la connexió entre lletres, colors i aparcaments no és gens intuïtiva i, per tant, impossible d’aprendre. Oi més, quan a més dels aparcaments públics també hi ha els privats. Pràcticament tot l’abecedari. Quan s’acabin les lletres, no sé què tenen pensat fer. Però, sobretot, l’abundància de "P" és tan abusiva que passa allò de les masses, que piquen: no indiquen res, i fins i tot despisten.
Sí, torno a les preguntes: digueu-me quantes "P" s’han instal·lat; digueu-me què han costat -pal, senyal i tot abecedari diferent per cada senyal-; digueu-me quants jornals s’han pagat per clavar-les a terra, i, sobretot, digueu-nos el nom i què ha costat l’estudi de l’espavilat que s’ha inventat un sistema tan inútil com aquest. És clar que algú pot pensar que, si sóc tan ase de no entendre el sistema, no em queixi: és el meu problema. Però fins al dia d’avui -i ja fa uns mesos que es van instal·lar-, ningú no m’ha sabut explicar de què serveixen, i mireu que tinc amics molt més llestos que jo.
Ja sé que la meva petició difícilment tindrà resposta. En canvi, no entenc per què l’oposició -que jo sàpiga- no ha demanat explicacions. Potser ja hi està d’acord, o potser està ocupada en qüestions majors… O fins i tot menors. Però trobo que és en aquestes qüestions que caldria estar vigilant. I, certament, els prego que demanin aquesta informació pels canals formals i que la facin pública: nombre de senyals, cost i el nom del llumenera del sistema d’indicació. Aquestes són qüestions que afecten directament el nostre dia a dia, que ens poden ajudar o, com en aquest cas, ens poden despistar -a part de poder-hi topar, d’haver-ho de mantenir…- i que suposen dispendis considerables. Terrassa és ara mateix un bosc de "P", i ens podem perdre.
