Aquesta és una resposta a les paraules de la senyora Carmen Ortuño, de C’s de Terrassa, publicades el 5 d’abril.
És a partir de les paraules i dels conceptes que creem el pensament. Comprendre el gran valor que tenen i el com i el perquè de l’estigmatització i la criminalització que pateixen algunes idees no és una feina senzilla, i menys quan qui s’ha encarregat d’estigmatitzar és un sistema de relacions socials, sexuals i polítiques instaurat pels homes. Aquests com a grup social, i de forma individual i col·lectiva, oprimeixen les dones també de manera individual i col·lectiva a la vegada que s’apropien de la seva força productiva i reproductiva, dels seus cossos i dels seus productes, ja sigui amb mitjans pacífics o mitjançant l’ús de la violència. Sí, parlem del patriarcat, un sistema que, en comunió malalta amb el capitalisme, ha degenerat i falsificat el concepte de feminisme.
Per això és fàcil trobar organitzacions, institucions i persones que avui dia encara el rebutgen, el feminisme. Però, com que és políticament incorrecte no declarar-se a favor de la igualtat de gènere, ens parlen d’igualitarisme. Error. L’igualitarisme és un moviment sociopolític, l’objectiu del qual és aconseguir la igualtat per a totes les persones independentment del seu sexe o qualsevol altra característica demogràfica, d’orientació sexual o de diferents diversitats funcionals, però que en cap moment recull el dret de les dones a l’equitat. Ni a l’equipotència o a la capacitat d’exercir el poder, no solament el de resistir, sinó el de comptar amb la força i els recursos necessaris per a l’autonomia. Ni tampoc a l’equivalència o a tenir el mateix valor en el sentit de no ser considerat ni per sota ni per sobre de l’altre. Ni a l’equifonia o a la possibilitat d’emetre una veu que sigui escoltada i considerada com a portadora de significat, gaudi i credibilitat.
Sabem el que vol dir i què es vol dir quan es declara una ciutat lliure de desnonaments o acollidora, i tenim clar que és molt més que una simple marca. És un símbol que eleva el compromís polític a la praxis i que obliga a incloure’l a l’agenda política.
Per a CCOO, la proposta de declarar Terrassa ciutat feminista era un gest amb el qual creiem que es podrien facilitar múltiples propostes per part del Consistori, les entitats, els sindicats i la ciutadania amb un únic objectiu vertebrat: reafirmar-nos en aquesta lluita contra el patriarcat, contra les desigualtats i el terrorisme masclista. I volem, també, amb aquesta declaració, valorar el feminisme i les feministes i donar-los el reconeixement que es mereixen. Volem, entre d’altres coses, fer comprendre que allò personal és polític i, en la mesura que controlar les dones és tan important per a la globalització com per als moviments identitaris de dreta, la defensa dels drets socials i econòmics de les dones ha de ser un aspecte vital i actiu per a l’esquerra.
Som hereves i hereus de dones molt valentes que van esquerdar el patriarcat. Hem avançat, és cert, però hem de reconèixer i denunciar que segueix aquí, instal·lat amb arrels fortes i ben alimentades, i és tan camaleònic com pervers. Combatre les desigualtats i les violències masclistes passa també per reconèixer-les, i per fer-ho ens cal visibilitzar-les. Perquè com puc ser lliure si no conec la llibertat?
I sí, celebrem la petició de Terrassa en Comú a la junta de portaveus que demana una declaració institucional de repulsa a les declaracions masclistes fetes pel "senyor" Félix de Azúa contra l’alcaldessa de Barcelona, i no la titllarem ni d’oportunista ni de buida de contingut, ni de partidista, no, senyora Ortuño. CCOO denunciarem i rebutjarem qualsevol agressió que pateixin les dones pel fet de ser dones, més enllà de la seva ideologia o color polític. Ans al contrari, hem de donar veu i resposta pública a totes aquelles companyes, veïnes, amigues, àvies, nenes, peixateres, metgesses, estudiants, enginyeres, netejadores, artistes… que siguin agredides.
Terrassa Feminista és un símbol, un segell, un recurs per transmetre informació, fer pedagogia, valorar les múltiples accions i les propostes que es facin a la nostra ciutat. I nosaltres, la gent de CCOO d’esquerres i feminista, sabem quina és la importància dels símbols. Per això reclamem amb contundència que es treguin, ja, tots aquells que enalteixen la dictadura franquista.
Des de CCOO creiem que, si ens centrem en allò que necessiten les altres persones, en aquest cas les dones i les nenes, més que en el que nosaltres som, representem o volem, si tenim la capacitat d’empatitzar, la nostra parla es farà més constructiva, amable i útil de manera natural.
Per això valorem la capacitat de construir consensos a partir dels objectius. I entenem que això és fer política.
L’autora és responsable de la Secretaria de les Dones de CC.OO. Vallès Occidental-Catalunya Central
