En totes les relacions humanes sorgeixen conflictes que cal gestionar. I per solucionar-los hi ha diferents mètodes: com ara l’arbitratge, la conciliació o la mediació. Tots ells tenen el propòsit d’evitar que aquestes disputes s’acabin dirimint davant d’un tribunal de justícia. Parlem de procediments no jurisdiccionals, de caire voluntari, que tenen el propòsit d’afavorir l’entesa.
A Catalunya s’ha fet una aposta important per la mediació, i disposem d’una de les legislacions més avançades d’Europa en aquest marc. La seva finalitat és evitar la judicialització de determinats conflictes, a fi de garantir-ne tant una sortida ràpida com agilitar i fer més eficient el treball dels tribunals.
Al contrari d’altres fórmules, com l’arbitratge, la mediació busca la implicació de les parts confrontades, que podran autogestionar les seves diferències, amb solucions creatives, dirigides a assolir el comú acord. No en va, una mediació exitosa és aquella capaç d’obrir noves vies de diàleg, que podran facilitar una relació futura, on calgui prendre decisions sobre interessos comuns.
L’actuació dels mediadors se centra a acompanyar els litigants, sols o amb els seus advocats, a través de diferents sessions conjuntes o per separat, per tal d’identificar les qüestions en litigi i esbrinar formes de resoldre-les, per finalment trobar una solució acordada, que sigui capaç de satisfer totes dues parts. En definitiva, s’ofereix als implicats la possibilitat de recuperar el poder de decidir sobre les conseqüències de les seves desavinences. Aquest instrument substitueix la confrontació per una cooperació dirigida a buscar sortides beneficioses per a les parts implicades.
Per això, és requerit que els professionals que han de dirigir el procés de mediació siguin consensuats entre les parts implicades i tinguin una legitimitat i una competència contrastades, basades tant en una sòlida formació com en la seva capacitat d’actuar amb imparcialitat i neutralitat per garantir la seva independència.
Són atributs que, a l’igual que l’objectivitat, la integritat i la confidencialitat, formen part de la naturalesa dels auditors, un col·lectiu que ha fet seves habilitats com la capacitat analítica i d’observació o una actitud d’escolta activa. A través de la mediació, els auditors posem de nou les nostres capacitats al servei de la societat per mitigar les repercussions econòmiques de controvèrsies mercantils o civils. Trobar una sortida comuna és un benefici per a totes dues parts.
L’autor és president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya
