Els orígens històrics del castell palau de Terrassa es remunten al període carolingi al segle IX, dins de la Marca Hispànica. Es llavors, quan apareix documentat per primera vegada l’anomena’t “Terracium Castellum”, concepte geografico-administratiu però que poca cosa ens diu sobre l’estructura de la fortificació. Podem suposar que es tractava d’una torre de fang, pedra o fusta de la que no tenim cap referència arqueològica. La denominació documentada l´any 1091 de “mansione de comité” demostra per una banda la dependència del comtat de Barcelona i que potser ja en aquest moment existia una fortalesa que permetia hostatjar el comte quan es movia pels seus dominis. Però no es fins a finals del segle XII quan tenim la primera torre obrada i que avui dia coneixem com a Torre del Palau. Se’n conserva la seva porta d’accés original, a uns set metres de la base, amb arc de mig punt adovellat i es reconeixen els merlets que la coronaven. Serà també a partir d’aquest moment i sobretot al llarg del segle XIII en que el nucli de població al seu voltant anirà adquirint importància fins a configurar la vila del Castell Palau de Terrassa.
De l’evolució constructiva i altres edificacions que es van anar annexant a la primitiva torre, trobem la configuració dels diversos espais del Castell Palau de Terrassa que arribaran al segle XV amb dependències com la capella, cases, patis, claustre, cellers, graners i la torre. Desconeixem però la seva configuració exacta. El castell presideix la vila i es seu de l’escrivania, s’hi reuneix el Consell de la Universitat i la torre és la presó de la mateixa. És la residència del castlà, senyor del terme i nomenat directament pel comte de Barcelona. Des de final del segle XV i bona part del XVI, la família Muntanyans és la que ostenta la castlania.
Transformacions
En aquest període de prosperitat de la vila serà quan es fan diverses transformacions a l’edifici del Castell, una escalinata del pati al primer pis, la finestra decorada que encara avui dia conserva al segon pis de la torre, algunes finestres a la façana principal i el claustre interior.
El claustre tenia dos pisos, la planta baixa amb pilastres rectangulars i arcuacions apuntades i la planta superior amb una galeria d’arcs rebaixats. Conservem una pilastra de la planta baixa visible a la finca del carrer Cremat número 3 i això ens dona la pista principal que el claustre estava situat al sector oest de la Torre del Palau.
Del claustre superior tenim diversos elements que el composaven, alguns possiblement in situ, a la mateixa finca del carrer cremat i altres al Museu de Terrassa, alguns d’ells a l’exposició permanent al Castell Cartoixa de Vallparadis. Les claustres, de forma quadrada, tallades i calades amb decoració floral i geomètrica dins d’un cercle, estaven situades a la base i feien la funció de barana. Sobre d’elles un ampit corregut de pedra del que partien, les bases en forma troncocònica invertida, els fusts tallats de vuit cares i els capitells decorats amb caps d’àngels i motius vegetals. Per sobre dels capitells arrancaven els arcs rebaixats amb uns salmers decorats amb rostres humans i zoomorfes als angles dels extrems.
Es tractava d’un claustre de mitjanes dimensions que donava al castell la rellevància de les grans mansions gòtiques del carrer Moncada de Barcelona. L’estil del nostre claustre però es d’un gòtic tardà que ja introdueix elements renaixentistes sobretot en els arcs i els motius decoratius del claustre superior.
Finestra original
La finestra afegida al segon pis de la torre i que actualment es visible des de la plaça de la Torre del Palau, esta formada per un arc rebaixat lobulat amb traceria calada i quatre caps d’àngel que rematen cadascun dels finals dels arcs . Als seus dos extrems caps d’àngels alats. És acabada amb un guardapols que finalitza en dues mènsules decorades amb busts humans, un de masculí barbat i l’altre femení. Destaquen els detalls i la nturalitat dels rostres. Aquesta decoració correspon estilísticament al que es denomina com a gòtic tardà amb trets renaixentistes i que té una pervivència a Catalunya fins el segle XVII
Algunes de les finestres del castell palau que donaven a la Plaça Major, abans de ser enderrocat l’edifici l’any 1891, també han arribat als nostres dies, conservades, una al Museu de Terrassa i tres al Museu de Sitges. Una de les mes emblemàtiques és la que està exposada al Castell de Vallparadís i al centre d’un arc pla i apareix l’escut de la família Muntanyans i dos àngels sustentant llibres a l’arrencada dels angles.
Tots aquest elements escultòrics en pedra, ornamentals de les finestres i el claustre, pertanyents a l’antic Castell Palau de Terrassa dels segles XV i XVI es consideren classificables dins l’estil gòtic renaixentista català. De fet són els únics que es conserven avui en dia a la ciutat de Terrassa, exceptuant la decoració de la rosassa i la porta d’accés a l’església del Convent de Sant Francesc.
L’autor és historiador i director del Museu de Terrassa
