En aquesta solemnitat de Pasqua de Resurrecció de l’Any Jubilar, desitjo començar aquesta reflexió amb una de les frases més impactants – a la meva manera de veure- del papa Francesc en el document sobre el Jubileu: "La primera veritat de l’Església és l’amor de Crist" (MV 12).
No hi ha dubte, ens ho recorda sant Pau, que la resurrecció de Crist és el fonament de la fe cristiana i de la predicació evangelitzadora. Crist viu! No és un presoner del passat, sinó una persona vivent. Si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació és en va i el nostre missatge, fals.
Els teòlegs han dit del Senyor una sentència plena de bellesa: Crist és l’home per als altres. Això es manifesta especialment en la Pasqua del Senyor, en la seva resurrecció, així com en la seva passió i la seva mort. Tot en Crist és donació, amor i perdó. Un dels nostres teòlegs, per a mi molt apreciat, Josep Maria Rovira Belloso, ja jubilat de les seves activitats acadèmiques, des de la pau i la saviesa espirituals del seu retir, ens ha donat el seu darrer llibre, que ha titulat així: "Déu és feliç donant-se. Esbós d’una teologia espiritual" (Herder). "Déu és feliç donant-se." Quina expressió tan plena de bellesa! Déu és la suprema gratuïtat. El seu ésser és donació plena en el si de la Trinitat i envers les coses creades. El bé suprem és la suprema donació. Com va assenyalar sant Agustí: "Posseir un bé sense compartir-lo no és alegria".
La Pasqua de Crist ho manifesta molt bé, perquè ell ressuscità com la primícia, el primer entre molts germans. En Crist tot és perdó i ofrena de si mateix. Especialment en la Pasqua. I ja en la seva primera aparició als apòstols els atorga la pau, els anuncia el perdó i els confereix el ministeri del perdó i de la reconciliació. Viure la Pasqua és deixar-se renovar i deixar-se recrear per ell. Viure la Pasqua és viure en Crist, és a dir, viure en la veritat i en l’amor; és tenir els seus mateixos sentiments i respondre amb promptitud a la seva crida; és viure en plenitud la filiació del Pare, ser fills en el Fill, viure la fraternitat i la comunió; és morir a l’egoisme cada dia, és perdonar setanta vegades set, és entregar-se fins a donar la vida.
El sant Pare comenta: "D’aquest amor, que arriba fins al perdó i al do de si mateix, l’Església es fa serventa i mediadora davant dels homes. Per tant, on l’Església sigui present, allí ha de ser evident la misericòrdia del Pare. En les nostres parròquies, en les comunitats, en les associacions i moviments, en fi, on sigui que hi hagi cristians, qualsevol hauria de poder trobar-hi un oasi de misericòrdia" (MV 12).
En l’esperit del lema d’aquest Any Jubilar – "Misericordiosos com el Pare"- el Papa ens diu que "el perdó i la misericòrdia són font d’alegria i de pau". Aquesta és l’alegria i la pau que, en aquest dia solemne de Pasqua, desitjo transmetre a totes aquelles persones a les quals puguin arribar les meves paraules. Santa i joiosa Pasqua de Resurrecció de l’Any Jubilar! Crist ha ressuscitat, al·leluia! Veritablement ha ressuscitat, al·leluia!
