Són delicioses i una de les postres que es transmeten de generació en generació si les famílies són d’origen andalús, extremeny o castellà. Són els dolços tradicionals de la Quaresma i, per a alguns, els més bons de la Setmana Santa, amb l’afegitó que són molt fàcils de fer.
Són unes postres que al País Basc reben el nom de “torrejas” o “tostades” i que a La Rioja, i en alguns pobles de l’Aragó, es mengen per sant Josep (19 de març).
Com triar el pa?
Si voleu anar per feina heu de saber que podeu triar, en principi, qualsevol pa tot i que sortiran més bones si el feu vosaltres perquè li donareu la consistència atapeïda que necessita perquè xucli bé la llet. Després només us caldrà llet, oli d’oliva, ou batut i sucre. Això sí, les llesques han de ser gruixudes perquè no es desfacin a l’hora de fregir-les i perquè no quedin excessivament seques i torrades.
Precisament, quan passen per la paella és quan s’ha d’extremar la vigilància: han de quedar daurades, ni cremades ni crues. Un dels secrets de les àvies és no posar-les totes de cop perquè si no la temperatura de l’oli baixarà notablement i quedaran massa plenes de l’or líquid. Un altre és l’ingredient secret i el toc personal de cada cuinera.
Hi ha qui en comptes d’arrebossar-les amb sucre ho fan amb un almívar fet amb anís i vi dolç, per després flamejar-les.
Origen i procedència
La primera documentació d’aquest dolç figura en un llibre del dramaturg lleonès Juan del Encina, del segle XV, on recomana el seu consum per a les parteres que acaben de donar a llum. Ja en aquella època eren molt populars a Madrid, on les servien acompanyades de la tapa i el vi.
No obstant això, la relació directa que té amb el consum que es fa per Setmana Santa no és del tot definida i hom pensa que és per les restes de pa sec que quedaven a les cases. Eren les postres tradicionals, que tancaven un menú calòric on hi havia el bacallà sec que es combinava amb vegetals, llegums i patates.
Precisament, perquè l’escriptor era de Lleó és en aquesta capital on s’organitza, des de no fa gaire, un concurs nacional.
Nutritives i fàcils de fer
L’elaboració és molt semblant perquè totes segueixen el mateix procés. Així doncs, el pa ha de ser atapeït i compacte (potser sec del dia abans) perquè s’amari de llet quan es remulli.
Un suggeriment és escalfar-ne un litre, amb una branca de canyella i 100 grams de sucre. Abans que comenci a bullir cal apagar el foc. A continuació, s’abeuren les “torrijes” i es deixen reposar en una safata durant 10 minuts perquè el pa agafi tot el ventall de sabors. Un cop passat aquest temps s’agafen amb delicadesa per evitar que es trenquin i es passen per ou batut i es fregeixen amb oli d’oliva ben calent. Quan agafen un to marronós es tomben perquè es coguin del tot. Es deixen reposar en un paper absorbent abans de passar-les per sucre i canyella mòlta. Val a dir que aquesta combinació es transforma en almívar i no cal afegir-hi mel perquè quedin més dolces.
Com a consell us suggerim que no en poseu una sobre de l’altra perquè si no s’enganxen i queden massa toves i que us les mengeu acabades de fer.
Aquestes delicioses postres aporten proteïnes, sucres d’assimilació lenta, greixos cardiosaludables, vitamines i minerals. És un aliment interessant per a la gent gran que tingui problemes per mastegar i que no tingui gaire gana.
Algunes varietats
“Canutillos”. Batem l’ou en un bol i li afegim la llet. Ho barregem. Posem una llesca sobre la taula i l’aixafem amb un corró. Repetim aquesta operació amb totes les llesques. Passem els “canutillos” per la barreja d’ou i llet i els posem en un plat abans de fregir-los amb oli d’oliva molt calent. Els traiem i els deixem escórrer en paper absorbent. Finalment els arrebossem amb sucre i canyella.
D’orxata. Es deixen les llesques de pa remullades en orxata durant unes quantes hores. Es passen per ou i es fregeixen amb oli de gira-sol. Les po-deu servir cobertes amb una mica de sucre glacé i un xic de mel perquè és important que siguin cremoses i que conservin el sabor d’orxata. Un exemple de com innovar amb una recepta tradicional.
Amb moscatell. Escalfem 250 ml de moscatell amb tres culleradetes de sucre. Ho deixem refredar. A continuació, ho barregem amb la llet i ho aboquem a la safata que té el pa. Uns minuts després les traiem i les disposem en un plat. Les passem per ou batut abans de fregir-les. Les deixem reposar en un paper absorbent. Les espolsem amb canyella mòlta, sucre glaç i una mica de mel amb almívar.
De taronja i xocolata. Es bull un litre de llet, el sucre, una branca de canyella, l’aigua de flor de taronger i la pell de taronja. Les llesques es col·loquen en una safata. Aboquem la llet tèbia per sobre i poc després les passem pels ous batuts abans de fregir-les. Les col·loquem en un paper absorbent abans d’arrebossar-les amb sucre i canyella. El punt final: sucades en xocolata desfeta.