La penúltima cita del Premi Ciutat de Terrassa de Teatre, a la Sala Crespi, va tenir com a protagonista la companyia Sala Cabanyes de Mataró, que ens va representar l’obra clàssica "Medea", d’Eurípides, estrenada l’any 431 a. de C. a Atenes.
En aquesta ocasió el text grec és una traducció feta per Esteve Albert (Dosrius 1914-Andorra 1995), autor d’obres pròpies i adaptacions d’altres autors. Compromès amb el país i la seva llengua, l’Esteve va escriure aquesta interpretació amb un rigor i una qualitat literària que sorprenen pel seu llenguatge culte i difícil de memoritzar. Per aquest motiu, la bona vocalització, que és fonamental en qualsevol actor, en aquest cas es fa imprescindible per transmetre a l’espectador l’argument del text que, malgrat que sigui una història coneguda, no deixa de ser embrollat com la majoria de tragèdies gregues.
Doncs bé, haig de dir que en aquesta obra ha mancat aquest treball de vocalització. Alguns actors, sobretot el que interpretava Jassó (Xavier Codony), no s’entenien. Els seus gestos i expressions no s’acompanyaven d’una dicció correcta i es perdia el discurs.
Isabel Batlle, en el paper de Medea la fetillera, ha fet una interpretació força convincent tot i la complexitat del seu paper, on representa una dona repudiada pel pare dels seus fills perquè no pertany al seu llinatge malgrat lluitar pel seu amor fins a arribar a un dolorós final.
L’obra, dirigida per Carles Maicas, s’acompanya dels sons d’un percussionista en directe (Jordi Ribas) situat al fons de l’escenari. Aquests sons ajuden a donar solemnitat a les paraules dels diferents protagonistes, a mantenir l’atenció i a anunciar el final tràgic d’aquesta història d’amor i de lluita per la dignitat de la dona.
