L’equip de govern del nostre Ajuntament deu tenir una vida tan regalada i plàcida, tan absent dels conflictes que tenen els altres ajuntaments, que es dedica a buscar problemes en les coses que funcionen per, així, suposo, generar la sensació que està fent alguna cosa útil en l’exercici de les seves funcions. Només des d’aquest punt de vista es pot entendre l’embolic fenomenal en què és a punt de posar-se el nostre Consistori en l’afer de la concessió del subministrament de l’aigua a la nostra ciutat.
Estic segur que si aquest diari dediqués una de les seves enquestes dels dissabtes a conèixer l’opinió dels nostres conciutadans sobre l’esmentat subministrament veuríem que la majoria de la gent té un alt grau de satisfacció en la manera com es gestiona aquest servei, si deixem de banda el gust que té l’aigua que surt de les nostres canonades, que ha esdevingut un argument irrebatible per justificar l’afició dels terrassencs a la ingesta de productes alternatius com el vi o la cervesa.
Per què, doncs, els terrassencs hem de pagar, com informava aquest diari dissabte passat, 2 milions d’euros, en el més optimista dels casos, o 60 milions, si fem cas dels números de Mina, per municipalitzar un servei que, tal i com està, ja satisfà els seus usuaris? La resposta és ben simple: per prejudicis ideològics, que fan creure que un servei, pel sol fet de ser gestionat directament per l’Administració pública, serà més eficient, és a dir, més ben gestionat i més barat. No estic en contra de la gestió directa dels serveis públics, en absolut, però sí del maniqueisme que fa dir coses com les que afirma Joan Ga-ya, comissionat de l’aigua: "Nadie ha probado nunca que privatizar los servicios del agua sea más eficiente. El agua sale más cara cuando se privatiza". Teòricament, la feina d’aquest senyor havia se ser, segons va informar aquest diari, "aportar llum als diferents escenaris que s’obren amb el final de la concessió a Mina, el 31 de desembre de 2016". A la vista de la seva actuació fins ara, més que aportar llum, el que ha fet el senyor Gaya és dirigir el focus de llum allà on a ell li convé. No discuteixo la vàlua del senyor Gaya, que és reconeguda, com també és reconegut el seu posicionament, gairebé integrista, a favor de la gestió directa de l’aigua. El que és més qüestionable és que sigui la persona adequada per dirigir aquest debat públic, però això no és culpa seva, no és cap sorpresa que digui el que diu i faci el que fa, el que és una sorpresa és que se l’hagi escollit a ell per fer aquesta funció, si no és que l’Ajuntament el que vol és carregar-se de raons per municipalitzar el servei. En aquest país, amb els diners dels altres, sempre s’ha fet molta ideologia, com em temo que fa en aquests moments el senyor Joan Gaya: ell aplicarà les seves teories sobre les virtuts incomparables de la municipalització del servei de l’aigua, però els qui haurem de pagar el rebut de l’aigua un 20% més car si els seus números no estan ben fets serem els terrassencs i no pas ell, que no resideix en aquesta ciutat.
El que em sorprèn més d’aquesta sobtada passió municipalitzadora que manifesta l’equip de govern de la nostra ciutat és que hagi començat, precisament, pel servei de l’aigua i no per altres serveis que en els darrers temps sí que han estat motiu de polèmica, com el servei de càtering a les escoles o el transport públic. Per què el que és tan necessari de fer amb l’aigua no cal fer-ho amb els autobusos?
De concessions de serveis públics, se n’han acabat unes quantes sense que se suscités aquest debat, per què ara sí? Valdria la pena que algun dia l’alcalde s’avingués a contestar aquesta pregunta.
